La batalla de Junín foi unu de los últimos enfrentamientos que sostuvieron los exércitu pueblerinos , realistes y patriotes nel procesu de la independencia de Perú el 6 d'agostu de 1824. La so resultancia foi la victoria de los independentistes, magar qu'en un primer momentu los veteranos caballeros de la caballería realista del xeneral José de Canterac cargaron a los reximientos colombianos de tal suerte y manera que'l xeneral Bolívar ordenó la retirada persuadíu de la franca derrota. Sicasí, gracies a la iniciativa del mayor peruanu José Andrés Rázuri oficial del reximientu Húsares de Perú, que conducía los coronel Isidoro Suárez, cargaron los peruanos con tal ímpetu que consiguieron a sable y llanza aquella victoria. El xeneral Bolívar, de vuelta al campu de batalla, dispunxo'l cambéu de nome de Húsares de Perú por Húsares de Junín.
Datos rápidos Fecha, Llugar ...
Zarrar
Simón Bolívar, Llibertador y presidente de la República de Colombia siguió la guerra d'emancipación de Perú. Nel añu 1824 los realistes sosteníense entá na sierra central y el Alto Perú. Bolívar tenía nel so exércitu más de 10.000 homes, na so mayoría colombianu y peruanu, menos de 1.000 chilenos y una centena de caballeru rioplatenses. El so númberu yera equivalente al númberu de realistes, pero les fuercies realistes taben esvalixaes ente'l valle del Mantaro y Alto Perú. Esto foi por cuenta de la sulevación nel Altu Perú del xeneral realista Olañeta que quebró la defensa del virreinatu, y obligó al virréi a mandar sobre'l Alto Perú parte importante de los sos exércitos al mandu de Jerónimo Valdés, unos 5000 regulares que teníen la so base en Puno.
Bolívar, conocedor d'esta ventaya aprovechó la oportunidá, y en xunu de 1824 encarreró'l so exércitu escontra la sierra central de Perú p'aisllar a les solitaries fuercies realistes del xeneral José de Canterac, asitiaes nel norte. La fuercia qu'algamó a cruciar el cordal andín foi de 8.000 soldaos y allos hai qu'añader unos 1.500 montoneros que formaron una pantalla de guerrilles.