Filosofía budista
From Wikipedia, the free encyclopedia
La filosofía budista referir a les investigaciones filosófiques de les varies escueles budistes. La principal esmolición del budismu siempres foi la llibertá del sufrimientu (dukkha)[1] y el camín escontra esa llibertá consiste n'aición ética (Sīla), meditación y la sabiduría (prajña, saber «les coses como realmente son», sct. yathābhūtaṃ viditvā). Los budistes indios buscaron esta comprensión non solo a partir de les enseñances revelaes del Buda, sinón al traviés del analís filosóficu y la deliberación racional.[2] Los pensadores budistes n'India y darréu n'Asia oriental cubrieron temes filosófiques tan variaos como fenomenoloxía, ética, ontoloxía, epistemoloxía, lóxica y filosofía del tiempu nel so analís d'esti camín.
El budismu tempranu basar n'evidencia empírica llograda polos órganos de los sentíos (‘'ayatana)[3] y el Buda paez caltener una distancia escéptica de ciertes entrugues metafísiques, negándose a respondeles porque nun yeren conducentes a la lliberación. Los puntos particulares de la filosofía budista fueron de cutiu oxetu de disputes ente distintos campos filosóficos budistes. Estes disputes dieron llugar a delles escueles llamaes Abhidharma, y a les tradiciones Mahayana de Prajnaparamita (perfeición de la sabiduría), Madhyamaka (camín mediu), y Yogacara (práutica de yoga).