Islla del Cabu Bretón
From Wikipedia, the free encyclopedia
La islla del Cabu Bretón, n'inglés Cape Breton Island, en francés Île du Cap-Breton (enantes Île Royale), n'escocés: Eilean Cheap Breatainn, na llingua de los Micmac: Únamakika, ye una islla nel Océanu Atlánticu na costa d'América del Norte. El so nome vien de la rexón francesa de la Bretaña.
Islla del Cabu Bretón | |
---|---|
Unama'ki (mic) | |
Situación | |
País | Canadá |
Provincia | Nueva Escocia |
Tipu | islla |
Asitiáu en | Océanu Atlánticu |
Coordenaes | 46°17′42″N 60°40′12″W |
Datos | |
Altitú media | 532 m |
Puntu más altu | White Hill (en) |
Superficie | 10 311 km² |
Población | 132 010 |
Fusu horariu | UTC−04:00 |
Llonxitú | 180 km |
La islla del Cabu Bretón pertenez a la provincia de Nueva Escocia (Canadá). Magar ta separtada dafechu de la península de Nueva Escocia pel Estrechu de Canso, ta coneutada artificialmente por un autopista, Canso Causeway. Ta allugada al este del continente, mirando la so costa norte y oeste al Golfu de San Llorienzu. Tien ún de los llagos salaos más grandes del mundu, el Bras d'Or (del francés "Brazu d'Oru"), que domina'l centru la islla.
La so población total según el censu canadián de 2001 yera de 147.454 "Cape Bretoners"; aproximadamente'l 16% de la población total de la provincia de Nueva Escocia.
La islla abelluga cinco reserves indies de la Nación Micmac: Escasoni, Membertu, Wagmatcuc, Waycobah y Potlotec. La Escasoni ye la más grande en tamañu y miembros.