Konstantin Päts
políticu estonianu / From Wikipedia, the free encyclopedia
Konstantin Päts (22 de febreru de 1874, Tahkuranna (es) – 18 de xineru de 1956, Burashevo (en) y Tver) foi un políticu estoniu, primer presidente d'Estonia dende 1938 hasta 1940. Ta consideráu unu de los estadistes más influyentes na creación y afitamientu de la República d'Estonia.
Konstantin Päts | |||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
24 abril 1938 - 23 xunetu 1940 - Lennart Meri →
3 setiembre 1937 - 9 mayu 1938 ← Primer Ministru d'Estonia - Kaarel Eenpalu →
24 xineru 1934 - 3 setiembre 1937 ← State Elder (en) - President-Regent (en) →
21 ochobre 1933 - 24 xineru 1934 ← Jaan Tõnisson - Primer Ministru d'Estonia →
1r payares 1932 - 18 mayu 1933 ← Kaarel Eenpalu - Jaan Tõnisson →
12 febreru 1931 - 19 febreru 1932 ← Otto Strandman - Jaan Teemant →
2 agostu 1923 - 26 marzu 1924 ← Juhan Kukk - Friedrich Akel →
20 payares 1922 - 7 xunu 1923
25 xineru 1921 - 21 payares 1922 ← Ants Piip - Juhan Kukk →
12 payares 1918 - 9 mayu 1919
24 febreru 1918 - 27 payares 1918 - August Peet → | |||||||||||||||||||||||
Vida | |||||||||||||||||||||||
Nacimientu | Tahkuranna (es) , 22 de febreru de 1874[1] | ||||||||||||||||||||||
Nacionalidá |
Imperiu Rusu Estonia | ||||||||||||||||||||||
Muerte | Burashevo (en) y Tver[2], 18 de xineru de 1956[3] (81 años) | ||||||||||||||||||||||
Sepultura | Metsakalmistu | ||||||||||||||||||||||
Familia | |||||||||||||||||||||||
Fíos/es | Viktor Päts | ||||||||||||||||||||||
Estudios | |||||||||||||||||||||||
Estudios | Universidá de Tartu | ||||||||||||||||||||||
Llingües falaes | estonianu[4] | ||||||||||||||||||||||
Oficiu | políticu, periodista, abogáu, xurista | ||||||||||||||||||||||
Llugares de trabayu | Tallín, Ufá y Rusia | ||||||||||||||||||||||
Premios |
ver
| ||||||||||||||||||||||
Miembru de | Estonian Academy of Sciences (en) | ||||||||||||||||||||||
Creencies | |||||||||||||||||||||||
Relixón | Ilesia Ortodoxa | ||||||||||||||||||||||
Partíu políticu | Farmers' Assemblies (en) | ||||||||||||||||||||||
Llicenciáu en Derechu pola Universidá de Tartu y con formación periodística, entró en política de la mano de Jaan Poska y nos sos primeros años lluchó por una mayor autonomía d'Estonia dientro del Imperiu Rusu. Dempués del fracasu de la revolución de 1905 foi condergáu, pero pudo escapar del país y tuvo cuatro años exiliáu. En 1918 foi unu de los trés miembros del Comité de Salvación que proclamó la independencia d'Estonia, y de momentu asumió la presidencia del gobierno provisional. Mientres la guerra d'independencia de 1919 compaxinó'l lideralgu de la república col ministeriu de Defensa, polo que tamién ta consideráu unu de los fundadores del exércitu d'Estonia.
Yá nuna Estonia independiente, Päts foi líder de l'Asamblea de Llabradores, un partíu políticu agrarista-conservador. Na so primer etapa multipartidista foi líder de gobiernu en cinco causes non consecutives dende 1921 hasta 1934, siempres so gobiernos de coalición inestables. Dempués d'aprobar una reforma constitucional en 1934 pa crear un sistema presidencialista, diose un autogolpe d'Estáu con sofitu del exércitu pa neutralizar al populista movimientu Vaps. D'esta miente empezó una segunda etapa autoritaria, conocida como «yera del silenciu», na qu'ostentó la xefatura del estáu práuticamente ensin oposición mientres seis años: d'entamu como primer ministru y dende 1938 como presidente d'Estonia.
Anque na Segunda Guerra Mundial trató de caltener a Estonia nel bloque neutral, viose obligáu a aceptar el tratáu d'asistencia mutua que facilitó la ocupación d'Estonia per parte de la Xunión Soviética en 1940. Päts foi arrestáu y deportáu a Rusia, onde finaría nun hospital psiquiátricu.