Llingües semítiques occidentales
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les llingües semítiques occidentales son un subgrupu importante de les llingües semítiques. Un analís estensamente aceptáu, sofitáu por estudiosos del semíticu como Robert Hetzron y Juan Huehnergard, estrema la familia de les llingües semítiques en dos rames: oriental y occidental.
Llingües semítiques occidentales | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | Norte d'África y Oriente Mediu | |
Países |
Mauritania Marruecos Arxelia Tunicia Malta Libia Exiptu Palestina Israel El Líbanu Siria Xordania Iraq Kuwait Irán Baḥréin Qatar Emiratos Árabes Xuníos Arabia Saudita Yeme Omán Eritrea Etiopía Somalia Xibuti Sudán | |
Filiación xenética |
Afroasiáticu | |
Subdivisiones |
Semíticu central Semíticu meridional | |
Códigu Glottolog | west2786 | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
L'anterior consiste nes llingües estinguíes d'Ebla (eblaíta) y d'Akkad (acadiu), el postreru de del grupu de les llingües semítiques. Consiste nos subgrupos bien definíos: etiópicu, al sur; árabe y semíticu del noroeste (ésti incluyendo hebréu, araméu y ugarítico).
Los dos primeros: l'etiópicu al sur y l'árabe demuestren con detalle carauterístiques comunes y arrexuntar de cutiu col semíticu del sur. La clasificación correuta del árabe col restu de llingües semítiques alderícase. Hetzron y Huehnergard asitiar coles llingües del noroeste del semíticu, pa formar el semíticu central.
Dellos estudiosos del semíticu siguen aldericando pola más vieya clasificación basada na carauterística distintiva de plurales quebraos.