Alfons de Borbó i Dampierre
From Wikipedia, the free encyclopedia
Alfons Jaume Marcel·lí Manuel Víctor de Borbó i Dampierre (Roma, 20 d'abril de 1936-Beaver Creek, Colorado, 30 de gener de 1989)[1] va ser el fill primogènit de l'infant Jaume de Borbó i Battenberg, per tant net del rei Alfons XIII, i d'Emmanuelle de Dampierre. També va ser Cap de la Casa de Borbó i considerat pels legitimistes francesos cap de la casa reial francesa amb el nom d'Alfons II de França, com a hereu dels antics reis francesos.
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
L'infant Alfons el 1963 | |
Nom original | (fr) Alphonse de Bourbon |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (es) Alfonso Jaime Marcelino Manuel Víctor María de Borbón y Dampierre 20 abril 1936 Roma |
Mort | 30 gener 1989 (52 anys) Beaver Creek Resort (Colorado) |
Causa de mort | Mort accidental (Accident) |
Sepultura | Madrid |
Ambaixador d'Espanya a Suècia | |
1969 – 1972 | |
Ambaixador | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | diplomàtic |
Altres | |
Títol | Duc de Cadis Duc d'Anjou |
Casa reial | Borbó |
Cònjuge | Carmen Martínez-Bordiú |
Fills | Lluís Alfons de Borbó, Francesc d'Assís de Borbó i Martínez-Bordiú |
Pares | Jaume de Borbó i de Battemberg i Emmanuelle de Dampierre |
Germans | Gonçal de Borbó i Dampierre |
Premis | |
Tanca