Aqüeducte d'Eifel
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'aqüeducte d'Eifel va ser un dels aqüeductes més llargs de l'Imperi romà,[1] que demostra la gran perícia dels enginyers de l'època, els assoliments tècnics de la qual es van perdre en gran part d'Europa en l'Edat Mitjana.[1]
Construït l'any 80,[1] l'aqüeducte transportava aigua uns 95 km des de l'accidentada regió d'Eifel, a la qual deu el seu nom, en el que avui és Alemanya, fins a l'antiga ciutat de Colònia Claudia Llaura Agrippinensium (actual Colònia).[2] Si s'inclouen els brancs auxiliars per a les deus addicionals, la seva longitud era de 130 km. La construcció era gairebé completament subterrània, i l'aigua discorria per gravetat. Va ser necessari fer uns quants ponts, incloent un de 1400 m de longitud, per travessar les valls.[3] A diferència d'altres aqüeductes romans famosos, el d'Eifel va ser expressament dissenyat per minimitzar el seu traçat en superfície, protegint-lo així de danys i congelacions.