Aristòfanes
comediògraf de l'Antiga Grècia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Aristòfanes (448 aC - 386 aC, en grec antic ᾿Αριστοφάνης) fou un còmic i comediògraf grec, autor major de la literatura grega clàssica.[1]
Per a altres significats, vegeu «Aristòfanes (desambiguació)». |
Nom original | (grc) Ἀριστοφάνης |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 445 aC Atenes (Grècia) |
Mort | 385 aC (59/60 anys) Atenes (Grècia) |
Activitat | |
Camp de treball | Literatura i forma dramàtica |
Ocupació | comediògraf, dramaturg, poeta |
Gènere | Comèdia |
Moviment | Vella comèdia |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Fills | Araros |
Pare | Philippus (en) |
|
No se sap on i quan va nàixer, però probablement es,va formar a Atenes. Era del demos atenenc de Cidateneu (Κυδαθήναιον).[2] És famós per haver escrit comèdies com Els ocells per als festivals atenencs: els Grans dionisíaques i Lenees. En total, va escriure quaranta obres, onze de les quals ens han arribat. Són els únics exemples supervivents de la comèdia àtica antiga. Moltes d'aquestes peces tenien temes polítics, i solien ser sàtires que despullen els poderoses,[3] com ara llur conducta durant la Guerra del Peloponès. Va ser acusat diverses vegades de difamació. Una comèdia famosa, Les granotes, va rebre l'honor inèdit de ser repetida, i segons un biògraf posterior, li va comportar una corona cívica.[1]
Aristòfanes apareix al diàleg de Plató El convit. Hi dona una explicació mitològica còmica de l'origen de l'amor. Els núvols, una producció desastrosa que va acabar en un humiliant últim lloc a la Ciutat Dionisíaca, satiritza el nou aprenentatge de la sofística tan de moda entre l'aristocràcia del moment; Sòcrates que hi va aparèixer com un sofista, en va ser la víctima. Lisístrata fou escrita durant la guerra amb Esparta. Presenta el pacifisme de manera còmica: les dones, fartes de les baralles entre les dues ciutats refusen de fornicar amb els seus marits fins que deixin de lluitar.
La Fundació Bernat Metge ha editat totes les obres conservats fins avui en una edició crítica bilingüe en sis volums de comèdies, amb traduccions de Manuel Balasch.[4]
L'asteroide 2934 va rebre el 1960 el nom Aristòfanes, batejat en honor del dramaturg.[5]