Arquitectura tallada en la roca a l'Índia
construccions excavades o esculpides en coves o parets rocoses per les civilitzacions antigues de l'Índia / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arquitectura tallada en la roca, també dita arquitectura rupestre, a l'Índia es refereix a les construccions excavades o esculpides en coves o parets rocoses per les civilitzacions antigues de l'Índia, molt variada, que es troba en més abundància ací que en qualsevol altre indret del món. L'arquitectura tallada a la roca és la pràctica de crear una edificació tallant a la roca natural sòlida, retirant la roca que no forme part de l'edificació, fins que l'única roca quede conforme amb els elements arquitectònics de l'interior excavat. L'arquitectura índia tallada a la roca sol ser de naturalesa religiosa.[1][2][3]
Hi ha més de 1.500 edificacions conegudes tallades a la roca a l'Índia, la majoria adornades amb exquisides talles de pedra i moltes n'alberguen obres d'art d'importància mundial. Aquestes edificacions antigues i medievals representen assoliments significatius de l'enginyeria estructural i de l'artesania.[4]
A l'Índia, les coves s'has considerat des d'antic com a llocs sagrats, condició que mantenien les coves que eren engrandides o fetes per les persones, tan sagrades com les coves naturals. El santuari en totes les edificacions religioses índies, fins i tot en les independents, es dissenyava per tenir-hi la mateixa sensació que en una cova, ja que generalment eren petits i foscs, sense llum natural. L'arquitectura més antiga en roca es troba a les coves de Barabar, a l'estat de Bihar, construïdes al voltant del s. III ae. Altres temples primerencs en coves es troben a l'oest de l'altiplà del Dècan; aquests són sobretot santuaris i monestirs budistes, que daten entre 100 ae i 170 de. Originàriament hi hauria edificacions de fusta associades a elles, que s'haurien deteriorat amb el temps.[5]
Històricament, els artesans dissenyaven elements de fusta als temples tallats a la roca: hàbils artesans tallaven les roques per imitar la textura, les vetes i l'estructura de la fusta. Els temples més antics inclouen les coves de Bhaja, Karla, Bedse, Kanheri i algunes d'Ajanta. Les relíquies trobades en aquestes coves suggereixen una connexió entre el món religiós i el comercial. Els missioners budistes haurien acompanyat els comerciants en les concorregudes rutes internacionals a través de l'Índia. Alguns dels temples de coves més sumptuosos, encarregats per comerciants rics, incloïen pilars, arcs i elaborades façanes. Es feren durant el període en què el comerç marítim prosperà entre l'Imperi romà i el sud-est asiàtic.[6]
Tot i que els temples en edificacions independents ja es construïen al s. V, els temples tallats a la roca es continuaren fent en paral·lel. Més tard, l'arquitectura de les coves tallades a la roca es feu més sofisticada, com a les coves d'Ellora. El temple monolític de Kailash es considera el zenit d'aquest tipus de construcció. Els temples en coves es construïren fins al s. XII. Després les roques es tallaven en blocs i s'usaven en edificacions independents. Kailash fou el darrer i espectacular temple excavat a la roca. S'han trobat nombrosos relleus en roca, escultures en relleu tallades a les cares de roca, fora de les coves o en altres llocs.[7]