Art preromànic a Catalunya
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'art preromànic a Catalunya o primer romànic són totes aquelles obres anteriors al romànic, i s'acostuma a associar-lo amb més propietat al que es practicà després de la dominació sarraïna durant els segles ix i X.
Els clergues, com que llavors tenien el monopoli de l'ensenyament i de la cultura, eren els únics que podien proporcionar a l'Estat els homes preparats per a realitzar tasques administratives que exigien un cert coneixement de l'escrit. La cultura, és clar, era llatina i eclesiàstica per la temàtica i els autors.
Els centres més actius eren les escoles i biblioteques de catedrals i monestirs (Vic, Ripoll, Barcelona), on hi havia exemplars de la Bíblia, evangeliaris, llibres litúrgics, sermonaris, glossaris, la gramàtica de Priscià, manuscrits dels pares de l'Església -entre els quals Isidor de Sevilla-, algun exemplar de la Lex Visigothorum i textos dels pares del renaixement carolingi.
Han restat pocs testimonis de la producció cultural pròpia dels comtats, que devia ser més aviat de poc volum, molt sovint limitada a la còpia d'obres anteriors i alienes. Entre altres, consta, tanmateix: la traducció de llibres de ciències, els inicis d'una escola poètica al monestir de Ripoll, alguns elements de caràcter historiogràfic, un conjunt solemne d'actes de consagració i dotació d'esglésies, interessants per l'estil, la riquesa lèxica, la força de les imatges i a vegades la forma narrativa.
Entre les actes de consagració, cal destacar en particular les escrites entre 947 i 977 pel comte de Besalú i bisbe de Girona, Miró Bonfill.
Tanmateix, a diferència de la resta del món carolingi Catalunya no va ser important pels manuscrits i les fonts narratives que va produir sinó pels documents de gestió. Diríem que en això els catalans d'abans de l'any 1000 van mostrar ser molt pràctics i fidels al dret escrit: van omplir milers de pergamins d'ús quotidià (escriptures de compravenda, testaments, donacions, empenyoraments), que fan de la Catalunya carolíngia un dels països europeus més ben documentats.
També aquí, en el terreny de l'escriptura, els escrivans van abandonar la lletra visigòtica durant el segle ix i van adoptar l'escriptura carolina.
En el pla de la producció artística, el període que aquí estudiem correspon al preromànic, del qual han quedat nombrosos edificis religiosos, alguns de monumentals i molts de petits. En conjunt, els testimonis arquitectònics, escultòrics i pictòrics conservats mostren la pervivència d'una tradició que datava dels darrers anys del món antic: