Article 50 del Tractat de la Unió Europea
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Article 50 del Tractat de la Unió Europea és part del dret de la Unió Europea que estableix el procediment pel qual un Estat membre es pot retirar de la Unió Europea si així vol fer-ho. El Tractat de Lisboa va establir per primera vegada aquest procediment en 2007.[1] El seu ús es va debatre àmpliament després del referèndum celebrat al Regne Unit el 23 de juny de 2016, en què la majoria dels votants van afavorir la retirada del Regne Unit de la Unió Europea.[2]
Tipus | article | ||
---|---|---|---|
Part de | Tractat de la Unió Europea | ||
Tema | sortida d'un estat membre de la Unió Europea | ||
Jurisdicció | Unió Europea | ||
Cronologia | |||
Invocació de l'article 50 del Tractat de la Unió Europea pel Regne Unit | |||
Obra completa a | dejure.org… |
Un cop iniciat l'article 50, hi haurà un termini de dos anys per concloure les negociacions. Si les negociacions no aconsegueixen arribar a un acord, l'Estat que es retira haurà de seguir les regles de l'Organització Mundial del Comerç sobre aranzels. Aquest procés generalment s'accepta per tal que els costos que s'aplicarien en el tractat de comerç serien proporcionalment molt més grans per a l'estat separatista individual que per a la resta del bloc de la UE.
Aquest article va ser utilitzat pel Regne Unit el 29 de març de 2017.