La Batalla de Boyacá (1819), fou la batalla decisiva que va assegurar l'èxit de la campanya de Bolívar per alliberar Nova Granada. La batalla de Boyacá es considera el principi de la independència del nord de Sud-amèrica i es considera important perquè va provocar les victòries de Carabobo a Veneçuela, Pichincha a l'Equador i Junín i Ayacucho al Perú.[1]
Dades ràpides independència de Colòmbia, Tipus ...
Tanca
Nova Granada va aconseguir la independència definitiva de la Monarquia espanyola, encara que les lluites contra forces reialistes continuarien durant anys.[2]:232–235
Els generals de brigada Francisco de Paula Santander i José Antonio Anzoátegui van dirigir un exèrcit republicà combinat de neogranadins per derrotar en dues hores les forces reialistes neogranadines dirigides pels coronels espanyols José María Barreiro i Francisco Jiménez.
La batalla va ser a 150 km de Bogotà als Andes, en un lloc conegut com a Casa de Teja, a prop d'un pont sobre el riu Teatinos i 3 carreteres que anaven a Samaca, Motavita i Tunja, en una zona que avui en dia és part del departament de Boyacá.