Búlgar
llengua eslava / From Wikipedia, the free encyclopedia
El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI [ˈbɤɫɡɐrski], és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar. També fou la primera llengua eslava en la qual es va produir literatura, i encara una forma del primer estadi d'aquest idioma és fet servir com a llengua eclesiàstica per l'Església ortodoxa.
български | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 9 a 12 milions (incloent-hi parlants com a 2a llengua) |
Parlants nadius | 9.000.000 (2014 ) |
Rànquing | 88 |
Parlat a | Balcans |
Oficial a | Bulgària |
Autòcton de | Balcans |
Estat | Bulgària, i minoritàriament a països fronterers |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües eslaves meridionals | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | Alfabet búlgar, Bulgarian Braille (en) i alfabet ciríl·lic |
Institució de normalització | Institut per la Llengua Búlgara |
Estudiat per | filologia búlgara i estudis búlgars |
Codis | |
ISO 639-1 | bg |
ISO 639-2 | bul |
ISO 639-3 | bul |
SIL | bul |
Glottolog | bulg1262 |
Linguasphere | 53-AAA-hb |
Ethnologue | bul |
ASCL | 3502 |
IETF | bg |
Des de l'etapa que s'estén des del búlgar antic (també anomenat antic eslau eclesiàstic) fins al búlgar modern, aquest idioma va passar de ser una llengua altament sintètica a una llengua analítica.
Una de les seves peculiaritats és la desaparició de la declinació present en les altres llengües eslaves modernes. Encara se'n poden trobar rastres en la formació d'alguns substantius i adjectius, però els casos gramaticals han desaparegut completament. Si més no, aquesta llengua va conservar tota la complexitat del sistema verbal que caracteritzava el búlgar antic. Una altra característica curiosa i bàsicament aliena a la resta de l'esfera eslava, és la incorporació dels articles enclítics, que probablement provenen de la llengua originària (de la branca turquesa) que es parlava en aquesta zona. Aquests articles se situen al final de la paraula: com passa en romanès o en les llengües escandinaves de la branca germànica. Per exemple мъж és 'home', i мъжът és 'l'home'.