Campionat del Món de trialsín
competició internacional de trialsín / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Campionat del Món de trialsín fou la màxima competició internacional de trialsín des del moment de la seva fundació, el 1986, fins al de la seva conversió en Campionat del Món de biketrial, esdevinguda el 1992. El campionat sorgí com a continuació de l'antiga Copa d'Europa, creada el 1982 a iniciativa de Pere Pi,[1] la qual es reconvertí en competició mundial degut a dos factors: el creixent interès a participar-hi per part de pilots no europeus (principalment, japonesos, nord-americans i brasilers)[1] i el fet que aquesta disciplina havia estat reconeguda oficialment per l'UCI un any abans, el 1985.[2]
Tipus | competició esportiva |
---|---|
Esport | Trialsín |
Organitzador | Pere Pi Unió Ciclista Internacional |
Localització i Dates | |
Àmbit | mundial |
Vigència | 1986 – 1991 |
Dades estadístiques | |
Primer guanyador | Daniel Crosset, 1986 |
Darrer guanyador | Ot Pi, 1991 |
El campionat atorgava un títol mundial específic per a cadascuna de les categories federatives aleshores vigents (les quals anaren variant històricament fins a arribar a coincidir pràcticament amb les vigents actualment al biketrial: Elite, Senior, Junior, Cadets, Minime, Benjamin, Poussin i Femina), més un títol per a Nacions. Les antigues categories Experts, Juvenils, Infantils i Alevins anaren quedant discontinuades i l'única que sobrevisqué, Cadets, desaparegué en crear-se el mundial de biketrial. Al mateix temps, el títol complementari Scratch ("absolut") que s'instaurà inicialment desaparegué en crear-se la categoria Elite.