Convenció per a la Protecció dels Béns Culturals en cas de Conflicte Armat
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Convenció per a la Protecció dels Béns Culturals en cas de Conflicte Armat , també coneguda com a Convenció de la Haia és un tractat internacional que exigeix als seus signataris protegir el patrimoni cultural en cas de guerra.[1] Va ser signat a la Haia, Països Baixos, el 14 de maig de 1954, i va entrar en vigor el 7 d'agost de 1956. A data de febrer de 2014 havia estat ratificat per 126 estats. Aquesta convenció s'insereix en el marc del dret internacional humanitari.
Epònim | la Haia |
---|---|
Dades | |
Tipus | tractat internacional |
La convenció estableix la creació d'un símbol protector per a facilitar la identificació dels béns culturals protegits en cas de conflicte armat. El triple ús d'aquest signe permet marcar els béns culturals excepcionalment importants que estan sota protecció especial.
A partir de la Segona Guerra Mundial, la Unesco va adoptar la Convenció de la Haia (1954), que va crear regles per a protegir els béns culturals durant els conflictes armats. Aquesta Convenció va ser el primer tractat internacional destinat a la protecció del patrimoni cultural en el context de la guerra, i que va posar en relleu el concepte de patrimoni comú i va portar a la creació del Comitè Internacional de l'Escut Blau (ICBS).[2]