Copa del Món de Rugbi de 2003
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Copa del Món de Rugbi 2003 fou la cinquena Copa del Món de Rugbi i va suposar el primer títol per a Anglaterra.[1] La idea inicial de la candidatura era una co-organització entre Austràlia i Nova Zelanda, però finalment tots els partits es van disputar en territori australià per diferències entre la part neozelandesa de la candidatura i la Rugby World Cup Limited. Els favorits previs a l'esdeveniment eren Anglaterra, ja que segons els experts es trobaven en el seu millor moment com a equip després de derrotar a tots els equips amb més tradició de rugbi de l'hemisferi i guanyar el Grand Slam en el Torneig de les Sis Nacions de 2003. També s'esperava una bona actuació de Nova Zelanda, França, Sud-àfrica i del campió i defensor del títol, Austràlia.[2]
Nom oficial | 2003 Rugby World Cup |
---|---|
Tipus | Copa del Món de Rugbi |
Esport | rugbi a 15 |
Organitzador | World Rugby Federació australiana de rugbi |
Nombre de participants | 20 |
Participants | |
Argentina, Selecció de rugbi XV de Romania, Namibia national rugby union team (en) , Austràlia, selecció de rugbi d'Irlanda, Escòcia, Selecció de rugbi XV del Japó, Selecció de rugbi XV de Fiji, Selecció de rugbi dels Estats Units, França, Georgia national rugby union team (en) , Anglaterra, Selecció de rugbi XV de Samoa, Sud-àfrica, Uruguay national rugby union team (en) , Canada national rugby union team (en) , Itàlia, Gal·les, Nova Zelanda i Tonga | |
Localització i Dates | |
Localització | Austràlia 25° S, 133° E |
Interval de temps | 10 octubre 2003 – 22 novembre 2003 |
Número d'edició | 5 (2003) |
Competició | |
Primer lloc | Anglaterra (1r) |
Dades estadístiques | |
Partits | 48 |
Millor jugador | Jonny Wilkinson↔ Anglaterra |
Assistència | 1.837.547 |
Altres | |
Lloc web | rugbyworldcup.com… |
El torneig va començar amb la nació amfitriona Austràlia derrotant a Argentina per 24-8 al Telstra Stadium de Sydney. Austràlia va derrotar a Nova Zelanda 22-10 a la semifinal, per jugar contra Anglaterra a la final. En una final memorable, que es va decidir en la pròrroga, Austràlia i Anglaterra van mantenir un frec a frec fins que a les acaballes del torneig un drop de Jonny Wilkinson posaria el definitiu 20-17 per Anglaterra, que es va convertir en el primer equip de l'hemisferi nord per guanyar la Copa Webb Ellis i convertir-se en campions del món de per primera vegada.[3]