Dones a Mèxic
From Wikipedia, the free encyclopedia
L’estatus de les dones a Mèxic ha canviat significativament amb el pas del temps. Fins al segle xx, Mèxic era un país aclaparadorament rural, amb la condició de dona rural definida en el context de la família i la comunitat local. Amb la urbanització començada al segle xvi, després de la conquesta espanyola de l'imperi asteca, les ciutats han proporcionat oportunitats econòmiques i socials que no eren possibles als pobles rurals. L'Església catòlica a Mèxic ha modelat les actituds socials sobre el paper social de les dones, emfatitzant el paper de les dones com a cuidadores de la família, amb la Mare de Déu com a model. El marianismo ha estat un ideal, amb el paper de les dones en la família sota l'autoritat dels homes. Al segle xx, les dones mexicanes van fer grans avenços cap a un estatus legal i social més igualitari. El 1953, a les dones de Mèxic se les va concedir el dret de vot a les eleccions nacionals.
Les dones urbanes de Mèxic treballaven a fàbriques, les primeres eren les fàbriques de tabac establertes a les principals ciutats mexicanes com a part del lucratiu monopoli del tabac. Les dones dirigien diverses empreses a l'època colonial, i les vídues d’empresaris d’elit continuaven dirigint l'empresa familiar. En els períodes prehispànic i colonial, les dones que no eren d’elit venien a petita escala als mercats. A finals del segle xix, com Mèxic permetia la inversió estrangera en empreses industrials, les dones van trobar més oportunitats per treballar fora de casa. Ara es pot veure a les dones treballant a fàbriques, carros portàtils d’aliments i posseint el seu propi negoci. «El 1910, les dones representaven el 14% de la força de treball, el 2008 eren el 38%».[1]
Les dones mexicanes s’enfronten a la discriminació i, de vegades, a l'assetjament dels homes que exerceixen el masclisme contra elles. Tot i que les dones a Mèxic estan fent grans avenços, s’enfronten a l'esperança tradicional de ser les caps de família. La investigadora Margarita Valdés va assenyalar que, tot i que hi ha poques desigualtats imposades per la llei o la política a Mèxic, les desigualtats de gènere perpetuades per les estructures socials i les expectatives culturals mexicanes limiten les capacitats de les dones mexicanes.[2]
Des del 2014, Mèxic té la 16a taxa de feminicidis més alta del món.[3]