El pèndol de Foucault
From Wikipedia, the free encyclopedia
El pèndol de Foucault (en l'italià original Il pendolo di Foucault) és una novel·la de l'escriptor i filòsof italià Umberto Eco, publicada el 1988.[1][2] L'obra va ser traduïda al català per Antoni Vicens el 1989.[3]
Aquest article tracta sobre la novel·la d'Umberto Eco. Si cerqueu l'experiment de física d'on en pren el títol, vegeu «Pèndol de Foucault». |
Dades ràpides Il pendolo di Foucault, Tipus ...
Il pendolo di Foucault | |
---|---|
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | Umberto Eco |
Llengua | Italià |
Publicació | Itàlia, 1988 |
Creació | 1988 |
Editorial | Destino |
Publicat a | Sarajevo Publishing (en) |
Format | 20cm |
Edició en català | |
Traductor | Antoni Vicens |
Publicació | 1989 |
Dades i xifres | |
Gènere | Ficció especulativa |
Nombre de pàgines | 875 |
Parts | 120 |
Lloc de la narració | Milà París |
Representa l'entitat | pèndol de Foucault i Panteó de París |
Sèrie | |
Altres | |
ISBN | 9788423317738 |
Tanca
L'obra narra com tres treballadors d'una editorial especulen amb l'existència d'una societat secreta que pretén dominar el món, i es veuen atrapats per la seva pròpia ficció. La novel·la està plena de referències a la càbala, l'alquímia, l'ocultisme i teories conspiratòries. El títol fa referència al pèndol que el físic francès Léon Foucault va dissenyar per demostrar la rotació de la Terra.