Elisabetta, regina d'Inghilterra
From Wikipedia, the free encyclopedia
Elisabetta, regina d'Inghilterra és una òpera en dos actes amb música de Gioachino Rossini i llibret de Giovanni Schmidt, basada en l'obra Il paggio di Leicester de Carlo Federici, al seu torn basada en The recess or a tale of other times de Sophia Lee.[2] Va ser estrenada el 4 d'octubre de 1815 al Teatro San Carlo de Nàpols i va ser la primera de les nou òperes que Rossini va escriure per aquest teatre. En total, amb aquesta, van ser un divuit les òperes que va escriure durant el temps que va passar a Nàpols.[3]
La reina Elisabet I d'Anglaterra | |
Títol original | Elisabetta, regina d'Inghilterra |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Gioachino Rossini |
Llibretista | Giovanni Schmidt |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | Italià |
Basat en | Il paggio di Leicester de Carlo Federici, al seu torn basada en The recess or a tale of other times de Sophia Lee |
Data de publicació | segle XIX |
Gènere | Melodramma serio |
Parts | Dos |
Personatges | Elisabetta (Elizabeth I of England) (en) , The Duke of Norfolk (en) , Guglielmo (en) , The Earl of Leicester (en) , Enrico (en) i Matilda (en) |
Estrena | |
Estrena | 4 d'octubre de 1815 |
Escenari | Teatro San Carlo de Nàpols, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena a Catalunya | 27 d'agost de 1817, Teatre de la Santa Creu de Barcelona[1]
|
És la primera col·laboració amb la soprano Isabel Colbran (òbviament com a Elisabetta), una intèrpret important d'altres obres de Rossini, i més tard la seva esposa. L'òpera, que no és fidel a la història, narra l'amor d'Elisabet I d'Anglaterra per Robert Dudley, comte de Leicester, i la seva suposada reacció quan descobreix que aquest amor no és correspost, com el sentencia a mort, el seu penediment i la seva decisió de no lliurar el seu amor a altre home.