Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
emperador del Sacre Imperi Romanogermànic / From Wikipedia, the free encyclopedia
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054. Era fill d'Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic (segon emperador de la dinastia sàlica) i Agnès de Poitiers. A la mort del seu pare el 5 d'octubre del 1056, Enric li succeí sota la tutela de la seva mare, que feu concessions als aristòcrates d'Alemanya per obtenir el seu suport. La incapacitat d'Agnès de controlar les eleccions papals, a diferència del seu difunt marit, enfortí el concepte de la libertas ecclesiae durant la seva regència. L'arquebisbe Annó II de Colònia tragué partit de la debilitat de la reina mare per segrestar Enric l'abril del 1062 i governà Alemanya fins que el jove assolí la majoria d'edat el 1065.
El 31 de març de 1084 a Roma fou coronat emperador per l'antipapa Climent III. El 1105 el seu fill petit, Enric V el va forçar a abdicar amb el suport del papa Pasqual II.
Enric IV fou el tercer emperador de la dinastia sàlica, sorgida dels francs salis de Francònia. Fou un dels sobirans més controvertits de l'edat mitjana, però també un dels més fascinants per les vicissituds a les quals es va enfrontar en un regnat de més de 50 anys, el més llarg de l'alta edat mitjana. L'oposició al papa Gregori VII i la humiliació de Canossa constitueixen un dels punts àlgids de la Querella de les Investidures.