Esdeveniments que van conduir a l'atac a Pearl Harbor
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els esdeveniments que van conduir a l'atac a Pearl Harbor van començar el juliol de 1940 quan els militars i polítics japonesos partidaris de l'aliança amb la Alemanya nazi i l'Itàlia feixista, que acabaven de derrotar a França - van aconseguir derrocar el primer ministre Mitsumasa Yonai, que s'havia oposat al pacte perquè considerava que portaria a la guerra amb el Regne Unit i amb els Estats Units. El gir en la política exterior del Japó va quedar confirmat el setembre quan va decidir ocupar el nord de la Indoxina francesa i va signar el Pacte Tripartit que el vinculava amb les potències europees del'Eix.
El maig de l'any següent, els Estats Units van exposar la seva posició als anomenats "Quatre Principis" presentats pel secretari d'Estat, Cordell Hull, absolutament contraris a la política expansionista japonesa, que tenia com a objectiu l'establiment d'una "zona exclusiva" a l'Àsia Oriental i l'oceà Pacífic occidental anomenat Esfera de Coprosperitat de la Gran Àsia Oriental. La invasió alemanya de la Unió Soviètica a la fi de juny va ser aprofitada pel Japó per completar l'ocupació de la Indoxina francesa, cosa que va ser resposta pel president nord-americà Franklin D. Roosevelt amb la imposició d'unes dures sancions econòmiques que van incloure l'embargament de les exportacions de petroli.
Els Estats majors de l'Exèrcit Imperial Japonès i la Armada imperial japonesa, recolzats pel Ministeri de la Guerra, General Hideki Tojo, va pressionar al primer ministre Fumimaro Konoe perquè entres en guerra amb els Estats Units, i aquest dimití el 16 d'octubre quan no va poder aconseguir ampliar la data límit de principis d'octubre per poder concloure les converses amb els Estats Units i recórrer a la força. Es va substituir al general Tojo, que va rebre l'encàrrec de l'emperador d'esgotar totes les possibilitats per arribar a un acord diplomàtic abans de desencadenar la guerra. La nova data límit es va fixar el 30 de novembre, però els preparatius bèl·lics no es van abandonar -el pla d'atac a Pearl Harbor presentat per l'ambaixador Yamamoto va ser aprovat el 20 d'octubre, el mateix dia que es va constituir el gabinet de Tojo- i els líders polítics i militars japonesos no van fer cap concessió important a les demandes nord-americanes, excepte la retirada de les tropes japoneses del sud d'Indoxina, pel que el 26 de novembre el secretari Hull va lliurar als representants japonesos la que seria coneguda com la "Nota Hull", en la qual es va exigir al Japó no només la retirada completa d'Indoxina, sinó també de la Xina i l'abandó de l'aliança amb l'Alemanya nazi.
La "Nota Hull" va ser considerada com un ultimàtum pels dirigents japonesos i l'1 de desembre la Conferència Imperial va aprovar la guerra, encara que no es comunicaria la ruptura de les negociacions fins mitja hora abans de començar l'atac a Pearl Harbor, previst per a les 8:00 hores del diumenge 7 de desembre de 1941 (hora de Hawai), a les 13:30 hores del mateix dia a Washington DC Un problema amb el desxifrat del missatge per l'embassada japonesa va fer que el comunicat es lliurés a les 14:20 hores, quan ja feia una hora que els avions japonesos estaven bombardejant Pearl Harbor. L'endemà, el president Roosevelt es dirigia al Congrés dels Estats Units per demanar la declaració de guerra al Japó. El seu discurs de la infàmia va començar a dir: «Ahir, 7 de desembre de 1941, una data que viurà en la infàmia, els Estats Units d'Amèrica van ser atacats de forma sobtada i deliberadament per forces navals i aeris de l'Imperi japonès».