Execució mitjançant l'ús d'un elefant
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'execució mitjançant l'ús d'un elefant va ser un mètode d'aplicació de la pena de mort a condemnats al sud i el sud-est asiàtic, especialment a l'Índia, durant gairebé 4.000 anys. Els elefants s'utilitzaven per aixafar, desmembrar o torturar els captius en execucions públiques. Aquest ús dels paquiderms sovint atragué l'interès dels viatgers europeus, que s'horroritzaven en veure-ho i exposaren els fets en nombrosos diaris contemporanis i relats de viatges a l'Àsia. La pràctica va ser suprimida finalment pels imperis europeus que van colonitzar aquesta regió als segles xviii i xix.
Les primeres fonts que parlen d'aquest tipus d'execucions daten de l'antiguitat clàssica. No obstant això, en aquells dies la pràctica ja estava fermament arrelada i va continuar fins al segle xix.
Els romans i cartaginesos també van utilitzar aquest mètode en algunes ocasions. S'esmenta a la Bíblia (al Deuteronomi), a la història de Josep i al llibre Segon de Macabeus quan parla dels egipcis.