Colònia de Guinea Francesa
From Wikipedia, the free encyclopedia
La colònia de Guinea Francesa fou una entitat colonial francesa creada el 19 de març de 1893 amb el que fins aleshores era la colònia dels Rius del Sud. El decret de l'1 d'agost de 1893 establia una dependència de la colònia del govern del Senegal, però se li concedia autonomia financera. El 16 de juny de 1895 fou integrada en l'Àfrica Occidental Francesa com a colònia de ple dret. El 1896 les forces franceses van derrotar el darrer almamy de Futa Djalon, Bokar Biro Barry a la batalla de Porekada, i vuit de les seves províncies territoris foren declarades independents sota protectorat francès i van passar a formar part de Guinea i poc després convertides en cercles colonials; les tres restants (Timbo, Buria i Kalen) van quedar com a territori d'un almamy sense cap poder (fins a 1912); tant l'almamy com els caps provincials fulbes van restar com autoritats tradicionals durant el període colonial (però foren suprimits pel consell de govern en virtut de la llei quadre a l'estiu de 1957). El 1898 Samori Turé fou capturat per la columna Gourard i deportat al Gabon on va morir dos anys després.
ߝߊ߬ߙߊ߲߬ߛߌ߫ ߖߌ߬ߣߍ߬ (nqo) | ||||
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Capital | Conakry | |||
Població humana | ||||
Idioma oficial | francès | |||
Dades històriques | ||||
Anterior | ||||
Creació | 1894 | |||
Dissolució | 1958 | |||
Següent | Guinea | |||
El 1899 es va suprimir la colònia del Sudan Francès i sis cercles foren integrats a la colònia de Guinea (Dinguiray, Siguiri, Kouroussa, Kankan, Kissidougou i Beylas) i quan el Sudan Francès fou recreat amb un altre nom (Senegàmbia i Níger el 1902 i Alt Senegal i Níger el 1904) aquests cercles van restar part de Guinea. En 1904, per l'Entente Cordiale, les Illes de Los (part de l'actual Guinea) van quedar incorporades a la Colònia de Guinea Francesa.[1]
El 1921 tenia 1.875.996 habitants dels quals 1.357 eren europeus.
Del 16 de juny de 1940 al novembre de 1942 la colònia fou lleial al govern de Vichy, i després va passar a la França Lliure; el 13 d'octubre de 1946 fou declarada Territori Francès d'Ultramar.
Era territori d'Ultramar quan, a proposta del cap nacionalista Sekou Touré, va votar «no» al referèndum proposat per França per avançar limitadament en l'autogovern, optant doncs per assolir la independència completa (28 de setembre de 1958) que es va proclamar tot seguit el 2 d'octubre de 1958.