Història de l'Aragó
From Wikipedia, the free encyclopedia
El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana. El territori que actualment comprèn la Comunitat Autònoma d'Aragó històricament s'ha caracteritzat per la seva condició de cruïlla, ocupant un solar del nord-est de la península Ibèrica que ha servit de pont entre la costa mediterrània, el centre peninsular i les costes del mar cantàbric, a més de ser un dels passos històrics entre el sud i el nord dels Pirineus.
En el segle viii comença la història d'Aragó amb la invasió musulmana de la Hispània visigoda i el consegüent enfonsament de l'Estat visigot. Després d'aquesta invasió, sorgeixen al territori diversos reductes cristians de resistència a l'islam, entre ells l'embrió del futur Aragó. En el segle ix un reduït territori situat entre les valls de Canfranc i d'Echo tutelat pel Regne de Pamplona (supeditat per l'Imperi Carolingi) prendria el nom del riu Aragó, denominació que està documentada per primera vegada l'any 828, i donant començament per tant a la història d'Aragó.
Amb el pas del temps, Aragó va ampliar fronteres i va evolucionar políticament i institucional passant a ser comtat, i després Regne, definint uns límits territorials que es conserven en l'actualitat; més tard passà a ser Consell i Audiència Reials, en esdevenir un regne confederat dins la Corona d'Aragó al segle xii. Fou al principi el territori que va encapçalar la confederació dels regnes que la componien però va perdre el seu poder i influència de mica en mica sobretot a l'edat moderna.
Aquesta època de decadència comença amb el compromís de Casp, pel qual comença a Regnar la dinastia castellana dels Trastàmara. Després l'Aragó passa a ser un dels Regnes que integraren l'Espanya imperial dels Àustries. En aquest període trobem un procés de debilitament dels Drets forals propis i del respecte institucional del rei al territori i costums d'Aragó. Un dels fets més destacats en aquest camí fou el 1591 quan Felip II va acabar amb la màxima institució del territori: el Justícia Major d'Aragó.
Amb la guerra de successió, Aragó va apostar pel candidat austriacista esdevenint un camp de conflicte i perdent el seu estatus de Regne el 1707 quan, després d'una gran ofensiva borbònica, van ser conquerits els seus territoris i van ser proclamats els Decrets de Nova Planta que aboliren els drets propis, passant així a ser uns territoris de l'Espanya borbònica centralitzada.
Al segle xix, Aragó és un dels territoris que més pateix la Guerra del Francès, i més endavant, un dels que més va patir els enfrontaments de les guerres carlistes, amb enormes partides guerrilleres rurals, amb projectes propis absolutistes i de recuperació dels drets forals.
Al segle xx Aragó va viure moltes convulsions polítiques i socials que varen esclatar, sobretot, duran l'etapa republicana i la guerra civil, revivint antigues aspiracions regionalistes i esdevenint, altre cop, camp de batalla entre republicans i nacionals. El règim franquista va propiciar una dura repressió social i l'adormiment contra qualsevol consciència col·lectiva pròpia.
En l'actualitat, Aragó s'ha constituït com una Comunitat Autònoma i ha iniciat un procés de recuperació lingüística, d'integració social i geogràfica i desenvolupament econòmic.