Història de la Regió de Múrcia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de la Regió de Múrcia és comuna al desenvolupament històric del sud-est de la península Ibèrica. Es tracta d'un territori poblat des de molt antic a causa de la seva situació mediterrània que li va fer testimoni del pas de nombroses cultures i civilitzacions. Conserva importants jaciments prehistòrics, com les segones restes humanes més antigues de la península a la "Sima de las Palomas", o la presència d'una de les cultures més desenvolupades de l'Edat dels Metalls com la Cultura d'El Argar.
Dins dels pobles preromans destaca la presència dels fenicis a la costa, on es troben les restes dels vaixells fenicis de Mazarrón, a més de l'important desenvolupament de la Cultura ibèrica. Si bé cal destacar l'arribada dels cartaginesos el 227 aC convertint a la zona en la seva principal àrea d'expansió de la península, que hi establiren una colònia comercial a la costa de Cartagena, a la qual els romans l'anomenaren Cartago Nova. Per als comerciants cartaginesos, el territori muntanyós només era l'àrea d'influència del seu emporium costaner. Sota l'Imperi Romà, Múrcia va formar part de la província de Cartaginense. Amb la conquesta àrab, s'hi introduí l'agricultura de regadiu i de latifundis, de la qual la regió encara en depèn. Durant aquesta època constituí el Regne de Todmir, al qual hi formaven part, d'acord amb Idrisi, Oriola, Cartagena, Llorca, Mula, i Chinchilla de Monte-Aragón.
La Taifa o Regne de Múrcia, va ser un dels regnes en què es va dividir el Califat de Còrdova quan va desaparèixer després de la decadència del Califat omeia. Es va fundar amb capital en Madinat Mursiya (Múrcia), després de la decadència del Califat Omeia de Còrdova en el segle xi. Aquell regne incloïa, a més de l'actual territori de la regió de Múrcia, part de les actuals províncies d'Albacete, província d'Almeria i de la província d'Alacant. Després de la Batalla de Sagrajas el 1086 la dinastia dels Almoràvits es van estendre per totes les taifes i van unificar Al-àndalus. Ferran III el Sant va aconseguir el vassallatge del regne musulmà de Múrcia el 1243, entrant el seu fill, el futur Alfons X el Savi, en la capital el 1244. Els successius incompliments d'allò que s'ha pactat a Alcaraz va portar a la sublevació dels musulmans murcians el 1264, sent definitivament sufocada la rebel·lió el 1266 per les tropes de Jaume I el Conqueridor (fonamentalment vingudes de Catalunya), cridat pel seu gendre, el rei castellà.
El 1296, aprofitant el conflicte dinàstic del Regne de Castella amb Fernando de la Cerda, el territori va ser conquerit pel rei de la Corona d'Aragó, Jaume II d'Aragó, annexant-lo al Regne de València. Pels pocs anys que va durar el domini catalanoaragonès, aquesta conquesta no tindria la seua rellevància si no fóra per una important repoblació de cristians catalans, que va convertir en minoria els colons castellans de repoblacions anteriors. El 1305, pel Tractat d'Elx, el rei Jaume II "el Just" va tornar a Castella gran part del territori conquerit, romanent les comarques de la vall del Vinalopó, l'Alacantí, i la Vega Baixa en el Regne de València. La Taifa de Múrcia va passar a denominar-se amb la conquesta Regne de Múrcia, sense menyspreu a la seua situació anterior perquè les taifes eren també regnes i la ciutat de Cartagena dins del Senyoriu de Cartagena, encara que en un principi governada pels "adelantados" del Regne de Múrcia, la família Empanada, posteriorment va ser administrada directament per la Corona de Castella, que eren al seu torn reis de Múrcia. El Regne de Múrcia va perdurar amb tal denominació fins al 1833. L'Estatut d'Autonomia de la Regió de Múrcia va ser aprovat el 1982 després de la constitució de l'estat de les autonomies.