Història de la cartografia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de la cartografia té els seus orígens en el neolític. Anteriorment, durant el paleolític (entre els anys 600.000 i 12.000 BP) ja s'era conscient que alguns fenòmens es repeteixen en l'espai i en el temps (els dies, les estacions, les formes del paisatge ...). Tenint en compte la necessitat de recordar les rutes relacionades amb la ubicació de l'aigua i la caça, els primers esbossos es van crear referits a l'espai. S'han trobat enigmàtiques línies de la ruta a les coves, que podrien ser una representació d'aquest tipus.
La datació del primer mapa conegut és un tema controvertit,tenint en compte que la definició de mapa no és inequívoca, ja que en la creació dels mapes s'hi van utilitzar diversos materials. Hi ha un mural, que pot representar l'antiga ciutat de Çatalhöyük a Anatòlia (anteriorment coneguda com a Hüyük Huyuk), datat del VII mil·lenni aC [1]
Durant les primeres civilitzacions hi va haver la necessitat de dirigir i dissenyar l'espai. L'antic Egipte va viure condicionat per les crescudes del Nil i necessitava saber els límits dels territoris, ja que les marques s'esborraven a cada crescuda.
Es conserva un mapa gravat de la ciutat santa de Nippur (Babilònia) realitzat durant la dinastia kasita (segle XXI al XII aC).[2]
Els primers mapes mostren la Terra com un continent envoltat d'aigua. En aquestes representacions es pren com a referència el Mar Mediterrani, que era el punt d'embarcament de les civilitzacions implicades en aquests mapes.