Història de la xocolata
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de la xocolata és la descripció seqüenciada d'esdeveniments sobre com s'ha propagat al llarg del món la xocolata des de la domesticació d'un arbre anomenat cacau (Theobroma cacao) originari de Mesoamèrica
La seva elaboració procedeix del processament de la fruita del theobroma cacao. Per regla general es denomina xocolata al producte final del processament del cacau. El cultiu del cacau, i el seu consum, fan que la xocolata va adquirir rellevància social, religiosa, medicinal, política i econòmica en diverses societats. La seva propagació, acceptació i difusió al llarg del món és tal, que en l'actualitat no existeix regió on no hagi arribat la seva influència.[1][2] El seu consum i posterior producció involucra milions de persones, així com a diverses nacions al llarg del món. Inicialment va ser consumit per la civilització olmeca fa tres mil anys com beguda i posteriorment emprat com a moneda pels Maies, traslladant-se posteriorment a l'Imperi Asteca. Durant l'època del declivi d'aquestes cultures precolombines, i començada la colonització espanyola d'Amèrica, després de la conquesta espanyola de l'Imperi asteca, el coneixement de la xocolata arriba a Europa mitjançant el monopoli inicial creat per Espanya sobre el producte del cacau. A Espanya canvia la fórmula inicial, se li endolceix amb sucre de canya i s'aromatitza amb canyella, aconseguint inicialment una gran acceptació social.[3][2] La xocolata és l'aliment originari d'Amèrica que, comparat amb els altres, s'incorpora amb major popularitat a la societat europea del segle xvii. D'Espanya passa a la cort francesa i a les xarxes conventuals i religioses italianes.[4][2] A poc a poc s'aniria estenent el seu consum al llarg de tots els països europeus i asiàtics, i el cultiu de cacau establint-se a Àfrica.
La xocolata va romandre en estat líquid, com beguda, fins ben arribat el final del segle xix. Concretament el 1828 quan va ser emprada la premsa hidràulica en l'extracció de la mantega de cacau. Els descobriments tècnics posteriors, realitzats a Europa, per tal de millorar tant la seva manipulació com la seva elaboració, i el millor coneixement sobre la composició de la xocolata, va aconseguir modificar el seu aspecte inicial de beguda. Al pas del segle xix al xx sorgeixen com a novetat les primeres elaboracions confiteres de xocolata sòlida: bombons, praliné, i barres de xocolata. Les característiques que necessita la planta per al seu creixement fan que el cacau es pugui conrear només en algunes regions amb clima tropical, inicialment d'Amèrica, canviant de mica en mica. En l'actualitat més de la meitat de la producció del cacau prové de Costa d'Ivori, sent la producció a Amèrica inferior a la tercera part (el major productor és Brasil en la profunditat de la selva amazònica), i completen la producció Àsia i Oceania (plantacions de Malàisia i Nova Guinea).