Ireneu de Lió
bisbe i sant grec / From Wikipedia, the free encyclopedia
Ireneu de Lió (grec antic: Εἰρηναῖος Λουγδούνου) (Esmirna, c. 130 (Gregorià) - Lió, c. 202 (Gregorià)) va ser un bisbe grec conegut pel seu paper en l'orientació i l'expansió de les comunitats cristianes en el que ara el sud de França i, més àmpliament, per al desenvolupament de la teologia cristiana combatent l'heretgia i definint l'ortodòxia.[1][2] Originari d'Esmirna, havia vist i escoltat la predicació de Policarp d'Esmirna,[3] la darrera connexió viva coneguda amb els apòstols, que al seu torn es deia que havia escoltat Joan Evangelista.[4]
Vitrall amb la imatge de sant Ireneu a l'església de Sant Ireneu de la ciutat de Lió, França. | |||||||||||||||||
Nom original | (grc) Εἰρηναῖος Λουγδούνου | ||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||
Naixement | c. 130 (Gregorià) Esmirna | ||||||||||||||||
Mort | c. 202 (Gregorià) (71/72 anys) Lió | ||||||||||||||||
Sepultura | Església de Sant Ireneu, Lió | ||||||||||||||||
Bisbe de Lugdúnum | |||||||||||||||||
ca. 177 – ca. 200 | |||||||||||||||||
← Potí | |||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||
Religió | Cristiana | ||||||||||||||||
Formació professional | Deixeble de Policarp d'Esmirna i altres mestres deixebles mediats o immediats dels apòstols. | ||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||
Ocupació | Teòleg i bisbe | ||||||||||||||||
Període | Alt Imperi Romà | ||||||||||||||||
Professors | Policarp d'Esmirna | ||||||||||||||||
Bisbe de Lió i Pare de l'Església Doctor de l'Església: Doctor unitatis | |||||||||||||||||
Celebració | |||||||||||||||||
Canonització | Antiga | ||||||||||||||||
Pelegrinatge | Església de Sant Ireneu, Lió | ||||||||||||||||
Festivitat |
| ||||||||||||||||
Obra | |||||||||||||||||
Obres destacables | |||||||||||||||||
|
Escollit com a bisbe de Lugdúnum, actual Lió, la seva obra més coneguda és Adversus haereses, una refutació del gnosticisme, en particular la de Valentí.[5] Per contrarestar les doctrines de les sectes gnòstiques que reclamaven saviesa secreta, va oferir tres pilars de l'ortodòxia: les escriptures, la tradició transmesa pels apòstols i l'ensenyament dels successors dels apòstols.[6][7] Intrínsec a la seva escriptura és que la font més segura d'orientació cristiana és l'església de Roma,[5] i és el primer testimoni que ha sobreviscut a considerar els quatre evangelis ara canònics com a essencials.[8]
És reconegut com a sant a l'Església catòlica, que celebra la seva festa el 28 de juny,[9] i a les esglésies ortodoxes orientals, que celebra la festa el 23 d'agost. Ireneu és recordat a l'Església d'Anglaterra amb una Festa Menor el 28 de juny.[10]