Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia (en anglès James II of England; Londres, 14 d'octubre de 1633 - Saint-Germain-en-Laye, 16 de setembre de 1701) regnà com a successor del seu germà Carles II sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda des de 1685 fins a 1688.
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia |
Nom original | (en) James II |
---|
|
Naixement | 14 octubre 1633 (Julià) Londres |
---|
Mort | 5 setembre 1701 (Julià) (67 anys) Saint-Germain-en-Laye |
---|
Causa de mort | Hemorràgia cerebral |
---|
Sepultura | castell de Windsor |
---|
|
|
Jacobite pretender (en) |
---|
|
|
11 desembre 1688 – 16 setembre 1701 |
Monarca d'Irlanda |
---|
6 febrer 1685 – 11 desembre 1688 ← Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia – Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia → |
Monarca d'Escòcia |
---|
|
6 febrer 1685 (Julià) – 11 desembre 1688 ← Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia – Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia → |
Monarca d'Anglaterra |
---|
6 febrer 1685 – 11 desembre 1688 ← Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia – Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia → |
Duc de York |
---|
|
|
14 octubre 1633 – 6 febrer 1685 |
Duc de Normandia |
---|
|
|
|
|
Ideologia política | Jacobitisme |
---|
Religió | Església Catòlica |
---|
|
Ocupació | polític, sobirà, traficant d'esclaus, monarca |
---|
Membre de | |
---|
|
Rang militar | almirall |
---|
Conflicte | Batalla de les Dunes |
---|
|
Títol | Duc de York (1633–1685) Monarca d'Escòcia Monarca d'Anglaterra Monarca d'Irlanda |
---|
Família | Dinastia Estuard |
---|
Cònjuge | Anne Hyde (1659–1671) Maria de Mòdena (1673–) |
---|
Parella | Catherine Sedley Arabella Churchill Margaret Brooke (en) |
---|
Fills | Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia ( Anne Hyde) child1 Stuart (en) ( Maria de Mòdena) Catherine Laura Stuart (en) ( Maria de Mòdena) Arabella FitzJames (en) ( Arabella Churchill) Catherine Stuart (en) ( Anne Hyde) Henrietta Stuart (en) ( Anne Hyde) child2 Stuart (en) ( Maria de Mòdena) child3 Stuart (en) ( Maria de Mòdena) Catherine Sheffield, Duchess of Buckingham and Normanby (en) ( Catherine Sedley) Elizabeth Stuart (en) ( Maria de Mòdena) child5 Stuart (en) ( Maria de Mòdena) child4 Stuart (en) ( Maria de Mòdena) James Darnley (en) ( Catherine Sedley) Charlotte Maria Stuart ( Maria de Mòdena) Edgar Stuart, Duke of Cambridge (en) ( Anne Hyde) Louisa Maria Teresa Stuart ( Maria de Mòdena) James Stuart ( Anne Hyde) James Francis Edward Stuart ( Maria de Mòdena) Anna de la Gran Bretanya ( Anne Hyde) Charles Stuart, Duke of Kendal (en) ( Anne Hyde) Enriqueta Fitz-James ( Arabella Churchill) Enric Fitz-James ( Arabella Churchill) Charles Stuart, Duke of Cambridge (en) ( Anne Hyde) James Fitz-James Stuart ( Arabella Churchill) Charles Stuart, Duke of Cambridge (en) ( Maria de Mòdena) Isabel Stuart ( Maria de Mòdena) Charles Darnley (en) ( ) |
---|
Pares | Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia i Enriqueta Maria de França |
---|
Germans | Enriqueta d'Anglaterra, Maria Enriqueta Stuard, Elisabet Stuart, Anna d'Anglaterra, Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia i Enric Stuart |
---|
Premis |
|
|
|
|
|
|
Tanca
El 1664, el duc de York va rebre el control de les colònies angleses al nord del riu Delaware i la rendició del Fort Amsterdam al Regne Unit el 1664 fou una de les raons de la Segona guerra Anglo-Holandesa. Va crear la província de Nova York a partir de l'antic territori holandès i va rebatejar Nova Amsterdam com a Nova York.[1] Al final de la Segona guerra Anglo-Holandesa, pel tractat de Westminster[2] els neerlandesos van guanyar el control de Surinam i, a canvi, els anglesos van passar a controlar Nova Amsterdam.
La seva política religiosa d'impulsar la tolerància per protegir els catòlics -ell mateix s'havia convertit al catolicisme- i el seu absolutisme van dur a l'esclat de la Gloriosa Revolució de 1688 en què fou destronat; aleshores, la corona no passà pas al seu fill Jaume Estuard, catòlic com ell, sinó a la seva filla, protestant, Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia (1689-1694) casada amb Guillem, príncep d'Orange-Nassau, stadhouder dels Països Baixos, reconegut el 1689 com a cogovernant amb la seva muller, per la qual cosa, esdevingué Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia.
Jaume II va intentar recuperar les seves corones desembarcant a Irlanda el 1689, però, després de la seva derrota a la Batalla del Boyne a l'estiu de 1690, se'n tornà a França, on passà la resta de la seva vida sota la protecció del seu cosí i aliat Lluís XIV
El triomf de la Gloriosa Revolució va significar a Anglaterra i Escòcia la fi de l'absolutisme i l'inici de la monarquia parlamentària.