L'oncle Vània
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'oncle Vània (en rus: Дядя Ваня, Diàdia Vània) és una obra de teatre en quatre actes d'Anton Txékhov publicada el 1899.
Per a altres significats, vegeu «L'oncle Vània (desambiguació)». |
Дядя Ваня | |
---|---|
Tipus | obra dramàtica |
Autor | Anton Txékhov |
Llengua | rus |
Creació | 1896 |
Gènere | forma dramàtica |
Lloc de la narració | Imperi Rus |
Data de publicació | 1897 |
Premis | Premis Laurence Olivier |
Personatges | |
Personatges | Ivan Petrovich Voinitsky (en) , Mikhail Lvovich Astrov (en) , Sofya Aleksandrovna Serebryakova (en) , Aleksandr Vladimirovich Serebryakov (en) , Mariya Vasilievna Voinitskaya (en) , Yelena Andreevna Serebryakova (en) , Iliya Ilich Telyegin (en) , Marina Timofeevna (en) i A Workman (en) |
Estrena | |
Estrena | 26 octubre 1899 |
Teatre | Teatre d'Art de Moscou |
Altres | |
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica | 9j |
El drama es basa en l'obra de teatre Leixi (en rus: Леший, també coneguda com El dimoni de fusta), que Txékhov va escriure el 1889 i va passar desapercebuda. En la nova obra, els personatges van quedar reduïts de dues dotzenes a nou; Anton Txékhov va canviar el suïcidi d'El dimoni de fusta en un frustrat homicidi de l'oncle Vania, i el final feliç de l'obra original va quedar transformat en un amarg desenllaç.
L'oncle Vània va ser inicialment representada en pobles de província russos fins que va fer el salt al Teatre d'Art de Moscou el 26 d'octubre de 1899, després d'haver sofert diversos retocs. En aquesta representació Olga Knipper, que més tard esdevindria l'esposa de Txékhov, interpretava el paper d'Elena. L'èxit de l'obra no va ser ni de bon tros immediat, per bé que Màxim Gorki, que havia vist l'obra a Nijni Nóvgorod, va felicitar l'autor pel seu bon treball.[1]