L'or de Moscou
Or transferit de l’Espanya republicana a la Unió Soviètica el 1936 / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'or de Moscou és el terme encunyat durant la Guerra Civil espanyola per a referir-se a l'operació de trasllat, per part del govern de la II República, de 510 tones d'or, un 72,6% de les reserves d'or del Banc d'Espanya, de la seu central d'aquest, a Madrid, fins a la Unió Soviètica pocs mesos després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola. També es fa servir per a referir-se a les gestions posteriors a l'enviament: a la venda de l'or a l'URSS, a la utilització dels fons obtinguts gràcies a aquesta venda i a altres enviaments similars de béns confiscats durant la guerra. La decisió de traslladar l'or del Banc d'Espanya, presa pel govern presidit per Francisco Largo Caballero i a iniciativa del ministre d'Hisenda, Juan Negrín, va fer, a més a més, que la resta de l'or, 193 tones, fos traslladat i venut a França per obtenir divises en una operació que, tot i que molt menys coneguda, es coneix per analogia com l'“Or de París”.
L'expressió “Or de Moscou” (en anglès: Moscow Gold) ja l'havia utilitzada durant la dècada dels 30 la premsa internacional, però va ser durant la Guerra Civil i els primers anys del règim franquista en què es va popularitzar en referència a l'episodi històric espanyol. Durant la Guerra Freda va ser utilitzada sobretot per la propaganda antisoviètica i la contrària als partits i sindicats comunistes occidentals per a desqualificar les fonts de finançament d'aquests últims, considerant que els recursos monetaris d'aquests provenien de l'URSS, i per això es va popularitzar l'expressió “a sou de Moscou”.
Aquest episodi històric ha estat des de la dècada de 1970 el centre de moltes obres i assajos a partir de documents oficials i privats, però també objecte de debat historiogràfic i de moltes controvèrsies, especialment a l'Estat Espanyol. Els desacords en aquests debats es donen sobretot en la interpretació política de les motivacions que van dur al trasllat de l'or, a les conseqüències pel desenvolupament de la guerra així com en la influència que va tenir aquest fet en el govern de la República a l'exili i les relacions entre l'Espanya franquista i el govern soviètic.
Mentre que alguns autors (com Ángel Viñas o Enrique Moradiellos) veuen l'enviament de l'or com l'única opció viable davant l'avenç de les tropes nacionals i la no-intervenció de les democràcies occidentals i que va permetre la supervivència de la República, d'altres (com Francisco Olaya) consideren que es va tractar d'una gran estafa i d'un dels factors clau en la derrota republicana.