Marquesat d'Ayerbe
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Marquesat d'Ayerbe és un títol nobiliari espanyol creat el 8 de setembre de 1750 (amb el vescomtat previ del Rosel, després cancel·lat), pel rei Ferran VI, a favor de Pedro María Jordán de Urríes y Urríes, XVI senyor de la baronia d'Ayerbe. Carles III li va concedir la Grandesa d'Espanya el 20 de juliol de 1790 a Pedro Vicente Jordán de Urríes y Pignatelli, II marquès d'Ayerbe.[1]
Tipus | marquesat i noblesa espanyola |
---|---|
Primer titular | Pedro María Jordán de Urríes y Urríes |
Rei | Ferran VI |
Data | 8 de setembre de 1750, G.E. el 20 de juliol de 1790 per Carles III |
Actual titular | Margarita Jordán de Urríes y Castelo-Branco |
Estat | Espanya |
Pedro María Jordán de Urríes y Urríes, era fill de Benito Ignacio de Urríes y Aybar, XV senyor d'Ayerbe, XIII senyor de la Peña, i de la seva esposa Mariana de Urríes y Martínez de Marcilla, XIV senyora d'Ayerbe, XII senyora de la Peña.
La seva denominació fa referència al municipi d'Ayerbe, en la província d'Osca. Els Jordán de Urríes van manar construir a Ayerbe el seu palau marquesal, en estil renaixement aragonès