Medalla polar
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Medalla Polar (anglès: Polar Medal) és una medalla britànica instituïda el 1857 pel Rei Eduard VII. Fins al 1968 era atorgada a tots els participants en qualsevol expedició polar realitzada en nom de la Corona. Actualment és atorgada per l'esforç extrem davant les extremes condicions atmosfèriques de l'Àrtic i de l'Antàrtic.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Dades ràpides Nom en la llengua original, Tipus ...
Nom en la llengua original | (en) Polar Medal | ||
---|---|---|---|
Tipus | medalla guardó | ||
Vigència | 1857 - | ||
Rang | ↑ British campaign medals (en) ↓ Orde de Servei Imperial | ||
Estat | Regne Unit | ||
Tanca
En un inici es va sancionar i concedir per missions concretes:
- La versió 1857 va ser instituïda per recompensar als homes que van participar en l'expedició de recerca de l'expedició de Sir John Franklin que buscava el 1847 el Pas del Nord-oest.
- La 2a versió s'instituí per les tripulacions dels 3 vaixells que van explorar l'Àrtic el 1875-76
- La 3a versió s'instituí pels membres de la primera expedició del Capità Scott a l'Antàrtida, i posteriorment pels membres de l'expedició d'Ernest Shackleton.
Originalment era en plata i bronze (les medalles de bronze eren atorgades pel personal dels vaixells de relleu en les expedicions a l'Antàrtic). Actualment només s'atorga en plata. Actualment es requereixen 10 anys de servei a les regions polars.