Miquel Psel·los
From Wikipedia, the free encyclopedia
Miquel Psel·los el Jove o Miquel Constantí Psel·los (Psellus, Ψέλλος) fou un escriptor bizantí del segle xi. Va néixer a Constantinoble el 1020, de família de rang consular i patrícia; als 5 anys va quedar sota un tutor que va detectar la seva laboriositat i talent; va estudiar a Atenes i fou un dels més intel·ligents del seu temps. Va ensenyar filosofia, retòrica i dialèctica a Constantinoble. L'emperador el va honorar amb el títol de «prínceps dels filòsofs» (Φιλοσόφων ὕπατος. Sovint es considera que és la mateixa persona que Miquel Gramàtic (Μιχαήλ) amb aquest nom se li atribueix Epigramma in Agathiam.
Per a altres significats, vegeu «Miquel Psel·los (desambiguació)». |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1018 (Gregorià) Constantinoble |
Mort | juny 1078 (59/60 anys) Constantinoble |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme ortodox |
Activitat | |
Ocupació | filòsof, poeta, metge, historiador, escriptor, polític, astrònom |
Professors | Joan d'Eucaita |
Alumnes | Joan Italià i Ioane Petritsi (en) |
Obra | |
Obres destacables | |
Va florir entre el regnat de Constantí IX Monòmac (1042-1054), l'emperadriu Teodora (1054-1056) i Miquel VI Estratiòtic. Aquest darrer li va encomanar una missió davant Isaac I Comnè, proclamat emperador pels soldats (1057). Va romandre en el favor de Comnè i del seu successor, Constantí X Ducas (1060) i l'emperadriu Eudòxia i els seus tres fills. Quan Romà IV Diògenes fou proclamat emperador pel seu enllaç amb Eudòxia (1068) Psel·los fou un dels seus consellers; al cap de tres anys (1071) el senat va deposar Romà Diògenes i va proclamar Miquel VII Ducas (fill de Constantí Ducas) que era deixeble de Psel·los, i que es va dedicar més a l'estudi que als deures imperials; Psel·los fou substituït en el favor imperial per Joan Italià (Joannes Italus), home de menys talent però molt eloqüent i ben relacionat amb els nobles.
A la caiguda de Miquel VII, Psel·los (1078) va perdre tots els càrrecs per decisió del nou emperador Nicèfor III Botaniates, que el va obligar a retirar-se a un monestir; el següent emperador Aleix I Comnè va donar el títol de príncep dels filòsofs a Joan Italià (1081).
Psel·los va morir no abans del 1105, i potser va viure fins al tomb del 1110.