Miracle econòmic italià
From Wikipedia, the free encyclopedia
El miracle econòmic italià (italià: il miracolo economico) és el nom donat i utilitzat pels historiadors, economistes, la premsa i els mitjans de comunicació en general[1] en designar el període de perllongat i sostingut creixement econòmic a Itàlia en el lapse de temps comprès entre els anys finals de la Segona Guerra Mundial i fins a finals dels anys 60, en particular el transcorregut entre els anys 1958 i 1963.[2] Aquesta era de la història italiana representa no només una pedra angular en el desenvolupament social i econòmic del país citat, car es transformà d'un país marginal i agrícola; en si pobre, en una de les majors potències industrials del món, però que no només canvià en allò relatiu a l'economia, i veié el seu sorgiment en els camps de la cultura i donà profunds canvis a la seva societat i els seus costums.[3] Tal com seria assumit per alguns historiadors posteriorment, cap a la fi dels anys 70, "el cobriment i la protecció a la societat en la seva assistència i el seu sistema de salut i la seva cobertura han sigut fets de manera relativament comprensiva i generosa. L'estàndard de benestar material en el mode de vida és vastament basat perquè es vegi el canvi tan transcendent i la gran millora d'allò que abans vivia la població".[4]