Muntatge de l'Estació Espacial Internacional
article de llista de Wikimedia / From Wikipedia, the free encyclopedia
El muntatge de l'Estació Espacial Internacional és el major esforç d'enginyeria aeroespacial realitzada mai en òrbita terrestre baixa per un consorci d'agències espacials governamentals i intergovernamentals.
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
El Zarià, el primer mòdul de l'ISS, va ser llançat per un coet Proton el 20 de novembre de 1998. La missió del transbordador STS-88 el va seguir dues setmanes després que fos llançat el Zarià, aportant el Unity, el primer dels tres mòduls nodals, i es va connectar al Zaripa. Aquesta estructura de dos mòduls de l'ISS va romandre sense tripulació en un any i mig, fins al juliol del 2000 quan es va afegir el mòdul rus Zvezdà, permetent una tripulació mínima de dos astronautes o cosmonautes a l'ISS permanentment.
Quan es completi l'estació, l'ISS contindrà un volum pressuritzat d'aproximadament 1.000 metres cúbics, una massa d'aproximadament 400.000 quilograms, aproximadament 100 kilowatts d'energia, una estructura de 108,4 metres de llarg, un conjunt de mòduls resultant en 74 metres de llarg, i una tripulació de sis membres. La construcció de l'estació completa es requereix més de 40 vols de muntatge. Fins al març de 2011, 26 vols de transbordador espacial han sigut acoblats a l'ISS per afegir elements, i altres 9 vols del transbordador tractaven de missions de logística i servei a l'ISS sense afegir grans elements externs. Aquestes 35 missions del transbordador van incloure 9 missions logístiques/servei del SpaceHab i 10 MPLM en diverses combinacions. Els últims dos vols programats del Transbordador Espacial es van dedicar a afegir un o més elements finals a l'ISS, seguit d'un últim llançament de Proton amb el lliurament programat de l'ERA. Altres vols de muntatge han consistit en mòduls llançats pel coet Protó rus o en el cas de la Pirs i el Poisk per un coet Soiuz-U.