Núclid màgic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un núclid màgic és un núclid amb un nombre de nucleons anomenat "màgic" perquè fa que el núclid sigui excepcionalment estable, molt més del que es podria esperar. El terme nombre màgic s'empra a la física nuclear per a designar certs nombres de nucleons (o protons o neutrons) tals que estan distribuïts en capes completes dins del nucli atòmic. Els set nombres màgics més àmpliament reconeguts són 2, 8, 20, 28, 50, 82 i 126.
Els nuclis atòmics amb aquests nombres màgics de nucleons tenen una mitjana d'energia d'enllaç nuclear més alta per nucleó que es podria esperar basat en les prediccions i per tant són molt més estables.
L'estabilitat inusual dels núclids que tenen nombres màgics significa que els elements transurànics es poden crear amb nuclis extremadament grans i no estar subjectes a la desintegració radioactiva extremadament ràpida associada normalment als nombres atòmics alts. Els núclids grans amb nombres màgics de nucleons es diu que existeixen en una illa d'estabilitat A diferència dels nombres màgics 2-126, realitzats en nuclis esfèrics, els càlculs teòrics prediuen que els nuclis a l'illa de l'estabilitat estan deformats. Abans, els nombres màgics com el 184 es predeien basant-se en simples càlculs que els assumien formes esfèriques. Ara es pensa que la seqüència de nombres màgics esfèrics no es pot estendre d'aquesta manera.