O
lletra de l'alfabet llatí / From Wikipedia, the free encyclopedia
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals. El seu nom és o.
Per a altres significats, vegeu «O (kana)». |
Dades ràpides Caràcter, Tipus ...
O | |
---|---|
Caràcter | O (majúscula) Unicode: 004F o (minúscula) Unicode: 006F O (majúscula, Taula de caràcters Unicode) o (minúscula, Taula de caràcters Unicode) Unicode: FF4F Ⓞ (majúscula) ⓞ (minúscula) Unicode: 24DE 🄞 (majúscula) Unicode: 1F11E ⒪ (majúscula) Unicode: 24AA 🅞 (majúscula) Unicode: 1F15E 🅾 (majúscula) Unicode: 1F17E 🄾 (majúscula) Unicode: 1F13E |
Tipus | lletra de l'alfabet llatí i lletra vocal |
Part de | alfabet llatí, alfabet polonès, alfabet anglès, alfabet txec, alfabet de l'esperanto, alfabet bretó, alfabet sami septentrional, alfabet eslovac, alfabet turc, Ǿ (en) , alfabet italià, alfabet francès, alfabet finès, Alfabet internacional africà, Alfabet africà de referència, Alfabet de les lengües nacionals de Benín, alfabet pannigerià, alfabet alemany i alfabet letó |
Codi | --- (codi Morse) Oscar (Alfabet fonètic de l'OTAN) O (Braille ASCII) |
Tanca
Prové de la lletra grega Òmicron (Ο, ο) que passa primer a l'alfabet etrusc i després al Llatí com a O entesa com la vocal /o/. Sembla que la grafia ve d'un símbol que representava un ull.
És una conjunció, que constitueix la proposició connectiva de disjunció. Sovint seguida de l'adverbi bé, expressa una alternativa. Sovint reforçada amb sia denota equivalència. En l'escriptura antiga equivalia el pronom feble ho.