Parmènides
filòsof de l'antiga Grècia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Parmènides (llatí: Parmenides, en grec antic: Παρμενίδης, 570 aC-475 aC[* 1])[1] fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia. Provenia d'una família benestant; era fill de Pires, i havia nascut a la colònia grega d'Èlea (actualment Vèlia, província de Salern), a la Magna Grècia, que havia estat fundada poc temps abans.
Aquest article tracta sobre el filòsof Parmènides. Si cerqueu el diàleg de Plató, vegeu «Parmènides (diàleg)». |
Bust de Parmènides d'Elea | |
Nom original | Παρμενίδης |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 515 aC ↔ 510 aC Vèlia (Itàlia) |
Mort | c. 470 aC (44/45 anys) |
Dades personals | |
Es coneix per | Escola eleàtica |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia i filosofia grega |
Lloc de treball | Antiga Grècia |
Ocupació | filòsof, poeta, escriptor, legislador |
Període | Filosofia presocràtica |
Interessat en | Metafísica, ontologia |
Idea | Determinisme, realitat absoluta |
Moviment | Filosofia presocràtica i escola eleàtica |
Professors | Xenòfanes de Colofó |
Alumnes | Zenó d'Èlea, Euclides de Mègara i Empèdocles |
Influències | |
Influències en | |
Fou alumne de Xenòfanes, mestre de Zenó d'Èlea i, sembla, mestre de Melissos. Considerat per molts el seu més important membre, Parmènides pertany a l'escola d'Èlea. Recollint la contraposició de Xenòfanes de Colofó entre certesa i opinió, Parmènides considerà que l'únic camí per arribar a la veritat és la raó i que el que ens ofereixen els sentits són pures aparences: només des de la raó podem entendre l'autèntica naturalesa de les coses.
Plató diu que va anar a Atenes als 65 anys acompanyat de Zenó (de 40 anys) i es va fer amic de Sòcrates, que era llavors força jove. Això hauria passat vers l'olimpíada 80 o la 81. Eusebi de Cesarea diu que va florir a l'olimpíada 80. Alguns autors el fan membre de l'escola pitagòrica, però se'l considera generalment entre els eleàtics. Va deixar diverses lleis per al govern de la seva ciutat natal.
Encara que alguns historiadors creguin que no coneixia l'obra d'Heràclit, alguns fragments del poema d'aquest metafísic grec fan pensar que l'obra de Parmènides, de fet era, almenys parcialment, una crítica contra el pensament d'Heràclit. Malgrat això, l'obra d'Heràclit i la de Parmènides no són tan antagòniques com pugui semblar i, de fet, tenen algun paral·lelisme en comú entre l'una i l'altra.