Priorat de Sió
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Priorat de Sió (en francès: Prieuré de Sió) és el nom donat a una organització fraternal fundada per Pierre Plantard el 20 de juliol de 1956, segons consta en el Butlletí Oficial de la República Francesa número 167, pàgina 6731, caracteritzant-se pels seus trets rosacrucians moderns. En la dècada dels seixanta Plantard va comptar amb un rerefons històric per a aquesta organització, que va descriure com una societat secreta fundada per Jofré de Bouillon a la Muntanya Sió en el Regne de Jerusalem al 1099, i que té per propòsit la instauració d'un llinatge secret de la dinastia merovingia en els trons de França i la resta d'Europa. Posteriorment el mite seria ampliat i popularitzat pel llibre pseudohistòric L'enigma sagrat el 1982,[1] i més tard va ser descrit com un fet en el prefaci de la novel·la El codi Da Vinci en 2003.[2]
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | organització fictícia societat secreta fictícia | ||||
Forma jurídica | associació segons la llei francesa de 1901 | ||||
Història | |||||
Creació | 7 maig 1956 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Històricament, va existir quelcom semblant al denominat "Priorat de Sió", ja que al 1099, els Croats de l'Europa Occidental, després de conquistar Jerusalem del poder musulmà, van edificar una església nova sobre les ruïnes d'un antic temple romà d'Orient anomenat Hagia Sió. La nova església es va dir de Santa María, i el grup de sacerdots que l'atenien eren coneguts com El Priorat de La nostra Senyora de Sió, un títol que combinava els noms d'ambdues esglésies. Allí van romandre fins a 1217, quan els musulmans van destruir Santa María després de reconquistar Jerusalem. En aquell moment, es van retirar a Sicília, on van continuar exercint el seu ministeri. El Priorat va sobreviure durant quatre segles més, fins que, en 1617, els seus últims membres es van unir als jesuïtes. En resum, el Priorat de Sió va ser una de les moltes ordres i societats que han anat i vingut al llarg de la història de l'Església catòlica. Si va existir un autèntic Priorat de Sió fundat en 1099, però no té res a veure amb l'actual Priorat de Sió, que no és més que un producte fictici, tal com el personatge de Plantard, que apareix en diverses obres. Entre les errades de l'obra podem trobar algunes imatges com la idea de «gran maestre» que no va poder existir en el Priorat original, tal com se'ns mostra en la gran quantitat de llibres i articles sobre aquest tema, per la senzilla raó que el cap d'un priorat és un prior i no un gran maestre.
El Priorat de Sió, tal com se li coneix gràcies sobretot a la novel·la de Dan Brown i altres autors de l'estil de Lynn Picknett, Clive Prince i alguns altres que han escrit sobre el tema, ha estat descrit com una de les grans ficcions històriques del segle XX.[3] Alguns escèptics han expressat la seva preocupació per la proliferació i popularitat dels llibres, llocs web i pel·lícules inspirades per aquest engany que han contribuït al problema de les teories de conspiració, pseudohistòries i altres confusions cada vegada més habituals.[4] Uns altres han expressat preocupació per la ideologia reaccionària romàntica promoguda per aquestes obres.[5]