Regne d'Islàndia
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Regne d'Islàndia va ser un país sobirà i independent sota una monarquia constitucional i hereditària establerta per l'Acta d'Unió amb Dinamarca signada l'1 de desembre de 1918.[1] Va durar fins al 17 de juny de 1944 quan un referèndum nacional va establir la República d'Islàndia.[2]
Dades ràpides Localització, Capital ...
Konungsríkið Ísland (is) | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Capital | Reykjavík | ||||
Població humana | |||||
Població | 127.791 (1,24 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | islandès danès noruec | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 103.000 km² | ||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 1r desembre 1918 | ||||
Dissolució | 17 juny 1944 | ||||
Següent | Islàndia | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | monarquia constitucional | ||||
Tanca
Sota una unió personal, a causa de l'Acta d'Unió, el monarca era simultàniament monarca de Dinamarca i d'Islàndia.[1] El Parlament islandès va demanar que Dinamarca representés Islàndia internacionalment, i els assumptes del dia a dia es van delegar a un plenipotenciari danès per als afers islandesos amb seu a Reykjavík. Després de la invasió alemanya de Dinamarca el 1940, es va nomenar un regent.[1]