Revolució proletària
From Wikipedia, the free encyclopedia
La revolució proletària o revolució obrera és una revolució classista promulgada pel marxisme en què la classe obrera intenta ocupar la posició de classe dominant, subordinant a les altres classes socials (lluita de classes), mitjançant la presa del govern o altres institucions polítiques (Estat socialista). És un concepte amb un important component ideològic, socialista, comunista i / o sindicalista pel que el seu ús podria intercanviar-se amb el de revolució socialista o revolució comunista.
Ha estat interpretada de forma diferent des de les diferents perspectives en què s'ha dividit el moviment obrer revolucionari. Durant el segle xix, la Revolució de 1848, revolució burgesa en la qual el component proletari no era el moviment dirigent - tot i que adquiria per primera vegada un paper independent al de la resta de classes socials, es trobava cada vegada més radicalitzat - va tenir certs trets de revolució proletària. O la Comuna de París de 1871, la primera revolució, de components ideològics molt variats, però en la qual el proletariat adquireix per primera vegada un paper dirigent en la història, arriba a prendre el poder i substitueix les institucions pròpies de l'Estat burgès per institucions representatives de la classe obrera, com ara assemblees, o Consells obrers (Estat obrer). A partir de llavors es produeix la divisió entre marxistes i anarquistes, a la qual segueix en la Primera Guerra Mundial la que es produeix en els marxistes entre socialistes (o socialdemòcrates) i comunistes, i en els anys trenta en els comunistes entre leninistes i trotskistes.