Saxònia-Coburg-Gotha
From Wikipedia, the free encyclopedia
Saxònia-Coburg i Gotha (alemany: Sachsen-Coburg und Gotha) o Saxònia-Coburg-Gotha (alemany: [saks ˈkoːbʊɐ̯k ˈɡoːtaː] Sachsen-Coburg-Gotha) fou un ducat ernestí, de Turíngia, governat per una branca de la Casa de Wettin, format per territoris avui dia als actuals estats de Turíngia i Baviera a la república federal d'Alemanya.[1] Va durar del 1826 al 1918. Al novembre de 1918, Carles Eduard I de Saxònia-Coburg Gotha, es va veure obligat a abdicar. El 1920 la part nord del ducat (des de 1918 l'Estat Lliure de Gotha; culturalment i lingüísticament turingi) es va fusionar amb altres sis estats lliures de Turíngia per formar l'Estat Lliure de Turíngia: Saxònia-Weimar-Eisenach (fins al 1918 un gran ducat), Saxònia-Altenburg i Saxònia-Meiningen (ducats fins al 1918), Schwarzburg-Rudolstadt i Schwarzburg-Sondershausen (principats fins al 1918), així com l'Estat Popular de Reuss (fins a 1918 els principats de Reuss-Gera i Reuss-Greiz). La part sud del ducat (des de 1918 l'Estat Lliure de Coburg; culturalment i lingüísticament francònic), com a més meridional dels estats de Turíngia, va ser l'única que, després d'un referèndum, va passar a formar part de l'Estat Lliure de Baviera.[2]
Per a altres significats, vegeu «dinastia Saxònia-Coburg i Gotha». |
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
Confederació | Confederació Germànica | |||
Capital | Coburg Gotha | |||
Conté la subdivisió | ||||
Població humana | ||||
Població | 242.000 (1905) (122,41 hab./km²) | |||
Idioma oficial | alemany | |||
Geografia | ||||
Part de | ||||
Superfície | 1.977 km² | |||
Dades històriques | ||||
Creació | 1826 | |||
Dissolució | 1918 | |||
Organització política | ||||
Forma de govern | monarquia constitucional monarquia | |||
Membre de | ||||
El nom de Saxònia-Coburg-Gotha també fa referència a la família de la casa governant de Saxònia-Coburg-Gotha, que va jugar diversos papers en la història dinàstica i política europea als segles XIX i XX. Abans de la Primera Guerra Mundial era la família dels sobirans del Regne Unit, Bèlgica, Portugal, Bulgària i Saxònia-Coburg-Gotha. El 1910 el rei portuguès fou deposat, i el mateix va passar a Saxònia-Coburg-Gotha el 1918 i a Bulgària el 1946. A data de 2021 les branques de la família encara regnen a Bèlgica, el Regne Unit i la resta de regnes de la Commonwealth. L'antic tsar de Bulgària, Simeó II (que regnà de 1943 a 1946) va mantenir el seu cognom mentre va exercir com a primer ministre de Bulgària del 2001 al 2005.