Imperi Selèucida
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Imperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran. Després de la seva mort es va donar un període de guerres i conflictes entre els diàdocs, els quals lluitaren per preservar algunes porcions del gran imperi. L'Imperi Selèucida va ser fundat per Seleuc I Nicàtor, després de la derrota i mort del general Antígon Monoftalm. L'imperi fou establert l'any 305 aC, en plena edat hel·lenística.
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Capital | Antioquia de l'Orontes (240 aC–64 aC) Selèucia del Tigris (305 aC–240 aC) Babilònia (312 aC–305 aC) | ||||
Població humana | |||||
Població | 35.000.000 (8,75 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | grec antic | ||||
Religió | Religió a l'antiga Grècia | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 4.000.000 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Creació | 312 aC | ||||
Dissolució | 63 aC | ||||
Següent | Imperi Part | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | monarquia | ||||
Després de la mort d'Alexandre el Gran els seus generals es varen repartir l'imperi, aquest fet va donar lloc a vint anys de lluites per obtenir el poder. Aquests generals, van ser coneguts com a diàdocs (διάδοχοι), successors o hereus. Després d'aquests antics generals, hi van governar els anomenats epígons (επιγονος), els nascuts després o successors. La lluita entre ells per aconseguir el poder i l'hegemonia que es va perllongar durant gairebé cinquanta anys fins al 281 aC, any en què va morir Seleuc I Nicàtor, l'últim dels diàdocs.
L'enorme imperi d'Alexandre el Gran es va repartir a la seva mort de la següent manera:
- Àsia per Antígon Monoftalm. Era el que tenia més poder i més extensió de terres. Els seus successors donarien lloc posteriorment a la dinastia antigònida a Macedònia.
- Egipte per a Ptolemeu que va esdevenir la dinastia més estable de totes, (Dinastia Ptolemaica).
- Tràcia i Àsia Menor per a Lisímac de Tràcia.
- Babilònia i Síria per a Seleuc, (dinastia Selèucida). S'entenia per Síria una enorme extensió de terres que arribaven fins a les fronteres amb l'Índia.
- Grècia i Macedònia per a Cassandre, fill del veterà general Antípatre.