Sh'erit ha-Pletah
From Wikipedia, the free encyclopedia
Sherit ha-Pletah (en hebreu: שארית הפליטה, literalment: "Els romanents") és un terme d'origen bíblic usat pels supervivents de l'Holocaust per referir-se a les comunitats de jueus agrupats en els camps de refugiats a Europa, una vegada alliberats pels aliats en el transcurs de 1945 prèvia fi de la Segona Guerra Mundial.[1][2][3]
Centenars de milers de supervivents van esperar diversos anys per la seva repatriació en camps de refugiats a Alemanya, Àustria, i Itàlia sota el control dels Aliats. Els refugiats jueus es van organitzar social i políticament per garantir els seus drets humans i per posteriorment emigrar a Palestina, en aquell moment sota administració del Mandat Britànic de Palestina, avui dia Israel, on la majoria va acabar dirigint-se fins a 1950.[1][2]