Usuari:Mcapdevila/Estereòpsia
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'estereòpsia (de stereo que significa sòlid, i opsis visió o vista) o visió estereoscòpica és el fenomen dins de la percepció visual pel qual de les dues projeccions del món físic, lleugerament diferents, que es formen sobre la retina de cada ull, el cervell és capaç de refer-ne una de tridimensional.[1] A aquesta diferència en les dues imatges retinals se l'anomena disparitat horitzontal, disparitat retinal o disparitat binocular, i s'origina per la diferent posició d'ambdós ulls al cap. La estereòpsia és una de les vies binoculars per a la percepció de la profunditat juntament amb altres de caràcter monocular.
Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
La visió estereoscòpica és la visió binocular (dos ulls) d'un mateix objecte, que produeix la sensació d'una imatge en tres dimensions, un cop les dues imatges que capten les retines oculars són processades pel cervell. Cal que els camps de visió se superposin en gran part per a obtenir aquest efecte (només l'àrea superposada permet ser tridimensional). Per això, cal tenir les òrbites oculars frontalitzades, ja que d'aquesta manera l'àrea d'incidència de la visió d'ambdós ulls és pràcticament idèntica, permetent una visió tridimensional de quasi la totalitat de l'espai visual. És, doncs, un tipus de visió que perd amplitud de camp per guanyar profunditat de camp. Això és típic en depredadors, que necessiten calcular la distància a la presa per caçar, o de les aus per saber on volar, però és poc comuna en herbívors terrestres, ja que el seu aliment sempre es troba en un sol pla (el sòl) i és poc específic, i també la seva vigilància contra els depredadors, que ha d'abraçar el màxim radi possible i ha de ser indiscriminada.
Per tant, si agafem o creem dues imatges amb preses des d'angles lleugerament diferents i les mostrem per separat a cada ull, el cervell és capaç de reconstruir la distància (i, per tant, la profunditat) analitzant la disparitat binocular o la paral·laxi entre aquestes imatges. El cervell humà també usa altres senyals de profunditat per tal de percebre les tres dimensions, tals com: Perspectiva, il·luminació, ombres, superposició o enfocament.