Usuari:Xamil/Proves
From Wikipedia, the free encyclopedia
Johann Sebastian Bach (Eisenach, Turíngia (Alemanya), 21 de març de 1685 – Leipzig, 28 de juliol de 1750) fou un organista i compositor alemany de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història amb uns 120 músics.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 de març de 1685 Eisenach, Turíngia (Alemanya) |
Mort | 28 de juliol de 1750(1750-07-28) (als 65 anys) Leipzig |
Dades personals | |
Nacionalitat | Alemanya |
Activitat | |
Estil | Barroc |
Obra | |
Obres destacables | |
Trajectòria | |
|
Segons la mitologia grega, Marpessa (en grec antic Μάρπησσα) va ser una filla d'Evè, rei d'Etòlia, i néta d'Ares. La seva mare era Demònice. De vegades es diu que és filla d'Enomau i Alcipe.
El seu pare l'havia promesa a qui fos capaç de vèncer-lo en una cursa de carros, amb la condició que si el pretendent perdia seria executat. Idas, fill d'Afareu, acceptà el repte i, servint-se d'un carro alat que li havia donat Posidó, guanyà la cursa. Apol·lo, que també n'estava enamorat, la reclamà per a ell i la raptà. Aleshores Idas va atacar Apol·lo i els combatents es van separar només amb la intervenció de Zeus. Marpessa va poder triar entre tots dos pretendents però preferí quedar-se amb Idas, perquè tenia por de què, en fer-se vella, Apol·lo l'abandonés.
De la seua unió va néixer una filla anomenada Cleòpatra.[1]
Les beguines va ser un moviment sorgit a les darreries del segle xii a tot Europa. Estava protagonitzat per dones, soles o en grup, que portaven una vida religiosa al marge de les estructures eclesiàstiques i familiars de l'època. Eren dones independents de qualsevol autoritat masculina, fins a un extrem desconegut a l'època. Eren laiques i religioses al mateix temps, difícils de definir pels seus contemporanis, que també les denominaven "mulieres sanctae".
Durant l'Edat Mitjana la societat tenia un tret comú: la religió cristiana. A partir de l'any 1000 hi hagué una renovació espiritual, amb una massiva presència de dones sense el guiatge dels homes. Ja des del seu origen el cristianisme va exercir un fort impacte en les dones. La figura de Crist i la Verge Maria van ser personatges on s'emmirallaven.[2]
Van crear comunitats cèlibes de dones viudes i solteres que rebutjaven l'obediència filial, la subjugació conjugal i, sobretot, la funció maternal que transformaren en una maternitat espiritual. Van contribuir a difondre la nova fe a través de la paraula que se'ls havia negat. És possible que trobessin en aquestes comunitats laiques una germanor desconeguda fins aleshores i una redefinició de la mateixa identitat femenina. Més tard, l'estructuració androcràtica del cristianisme va canalitzar aquest mode de vida cap al monacat femení institucionalitzat. Fou l'única sortida que l'Església els oferí després de fer-les sospitoses d'heretgia.