Àrees de Cisjordània dels Acords d'Oslo
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Acords d'Oslo II van dividir va dividir la Ribera Occidental ocupada per Israel en tres sub-divisions administratives: les zones A, B i C. Les diferents zones van rebre diferents estatuts, segons el seu govern, en espera d'un acord d'estatut definitiu: la zona A és administrada exclusivament per l'Autoritat Nacional Palestina, la zona B és administrada tant per l'Autoritat Palestina com per Israel i la zona C conté els assentaments israelians. Les zones A i B es van definir com les àrees on hi visquessin palestins, cosa que va acabar implicar traçar línies que rodejaven les poblacions i llogarets palestines en el moment de la signatura de l'Acord. Tota la resta d'àrees que envolten les zones A i B es van definir com a zona C.[1]
L'àrea A comprèn aproximadament el 18% del territori total de Cisjordània i l'àrea B al voltant del 22% del territori, albergant junts uns 2,8 milions de palestins.[2] El 2015, l'àrea C acollia 150.000 palestins[3] en 532 zones residencials,uns 400.000 israelians colons,[4] en 135 assentaments. L'àrea C forma un territori contigu, administrat a través de l'administració de l'àrea de Judea i Samaria. En canvi, segons els acords d'Oslo, les àrees A i B es van subdividir en 165 unitats de terra separades que no tenen contigüitat territorial.[1]