Subh-i-Azal
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ṣubḥ-i Azal (persiano ﺼﺑﺢ ﺍﺯﻞ; circa 1831/2 in Teheran, Iran – 29 de april 1912 in Famagusta Cypro), es le nomine spiritual de Mīrzā Yaḥyā Nūrī. Le titulo honorari, que significa ›Aurora del Eternitate‹, le esseva conferite de ‘Alī Muḥammad al-Bāb (vide: Bāb), le fundator del Bābismo.
Subh-i-Azal | |
---|---|
Sexo | mascule |
Nascentia | 1831 (Tehran) |
Decesso | 1912-04-29 (Famagusta) |
Citatania | Iran |
Occupation | poeta[*], scriptor, religious leader[*] |
Parentes | patre Mírzá ʻAbbás Núrí[*] |
Fratres/sorores | Bahá'u'lláh, Mírzá Músá[*] |
Lingua | Persa |
Identificatores | |
ISNI | 0000000382765287 |
VIAF | 266910202 |
Commons | Subh-i-Azal |
Le Bābismo es un phenomeno neoreligiose del Islam šī‘ite e de mesmo le prime e usque al nostre dies le unic movimento religiose que se separava totalmente del Islam, pro lo que illo esseva persequite desde su initios in 1844.
In 1847 ‘Alī Muḥammad al-Bāb, anque nominate Sayyid al-Bāb, esseva incarcerate e fusilate in 1850. In avante (1849) ille nominava a Yaḥyā Nūrī Ṣubḥ-i Azal como successor, qui alora habeva solmente 19 annos de etate.
In le annos 1848-1851 e últimemente in 1853 le Bābī (le adherentes de Sayyid al Bāb) se sublevavan in varie insurrectiones sanguinose contra le systema religiose (le Islām) e le governamento imperial. In iste situatión intense Ṣubḥ-i Azal fugiva juncto con Ḥusain ‘Alī Nūrī (1817-1892), su medie-fratre major, in 1853 a Bagdad (Irak), que alora formava parte del Imperio Ottomán. Ibi se revelava de plus in plus un antagonismo inconciliábile inter le duo fratres in que Ḥusain ‘Alī se moveva al centro del communitate bābiste. Post dece annos (april 1863) le gruppo del exulantes esseva transferite a Istanbul (4 menses) e a Edirne (5 annos).
In Edirne le querelas fraternal attingevan un puncto culminante e dramtatic quando Ḥusain ‘Alī declarava in martio 1866 de esser un nove ›manifestatión‹ o ›apparitión divín‹ (maẓhar’ullāh) con que ille negava in toto non solmente le positión de Ṣubḥ-i Azal como successor de Sayyid al-Bāb, ma anque le continuitate del movimento bābiste, que a causa de su disveloppamento chaótic e fatal (mal conducta, differentias interne e revoltas religiose) ya era profundemente debilitate in tote su aspectos.
Ab nunc Ḥusain ‘Alī se appellava Bahā’u’llāh (›Gloria de Deo‹). Ṣubḥ-i Azal, de predispositión mystic, reservate e indecise, non sapeva confrontar se a iste desfía, de maniera que Bahā’u’llāh poteva obtener le adhesión del major parte del fideles pro su nove message messiánic. Assí se formava un nove religión, nominate Bahā’ismo (vide etiam: Bahai) in que le Bābismo non es plus que un anticipatión del nove religión de Bahā’u’llāh.
In augusto 1968 le governamento ottomán separava le duo partitos, deportante Bahā’u’llāh a ‘Akkā in Palestina (hódie Israel) e Ṣubḥ-i Azal a Famagusta (Cypro).
Le 29 de april 1912 Ṣubḥ-i Azal moriva in su exilio cypriota. Del subsequente disveloppamento del communitate bābista (anque nominate Azalīya) existe pauc informationes. On parla de parve remanentes in Iran e áltere países de Asia central.
In le Bahā’ismo le reputatión de Ṣubḥ-i Azal es summemente mal, e in le litteratura bahā’iste ille se vide discreditate de tote le manieras imaginábile. In contrario a iste attitude hóstil e diffamante, le litteratura scientífic se distingue in su majoritate de un despcriptión plus objective e impartial.