Motor a combustion interna
From Wikipedia, the free encyclopedia
El motor a combustion interna, ciamad anca men coretament motor a s'ciop, a l'è una machina che l'è bona de trasformà l'energia che gh'è dent a 'n carburant in lavorà mecanegh, doperad poeu per el moviment o per generà energia eletriga.
Meten dent almen vun che 'l vaga ben e toeu via quella vis chi.
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Quell articol chì l'è domà un sbozz. Se violter sii bon de metegh dent un quaicoss pussee, preocupeves minga e provegh. Inscì de havégh un'ideja de tucc i alter sbozz, vardee chinscì. |
El fonziona grazzia al brusà del combustibel, messedad insema a 'n ossidant, de solet l'aria, dent de 'na cambra de combustion, che donca el s'ciopa e 'l moeuv diretament di part mecaneghe del motor, de solet di piston, di rotor o di turbine.
Per via del fat che i carburant gh'hann una bona massa energetiga e poden donca vesser menad in sgir senza gran problema i motor a combustion interna inn doperad soratut per i mez che se moeuven.